Trump respon a les represàlies de Pequín apujant fins al 104% els aranzels a la Xina

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha decidit elevar els aranzels a la Xina fins a un total del 104% a partir d’aquesta mitjanit per les represàlies de Pequín als seus increments aranzelaris, segons va informar ahir la portaveu de la Casa Blanca, Karoline Leavitt, a la cadena Fox Business.

El líder republicà havia dit que si la Xina no retirava la seua bateria d’aranzels recíprocs del 34% ahir al migdia, hora de la costa Est nord-americana (16.00 GMT), implementaria a partir de la mitjanit una altra partida del 50% addicional que faria que les exportacions als EUA al gegant asiàtic carreguin aranzels de fins al 104%.

Abans que es complís el termini, el mandatari havia assegurat que la Xina vol un acord sobre aranzels “desesperadament”, però que va considerar que no saben com començar” a negociar i va dir que la Casa Blanca estava esperant la trucada del president xinès, Xi Jinping.

Tanmateix, ahir mateix les autoritats xineses van expressar la seua “ferma condemna” al que van titllar de “naturalesa xantatgista” dels Estats Units.

El Govern de Pequín va desplegar divendres passat una bateria de contramesures als aranzels anunciats la setmana passada per Trump, que van elevar els gravàmens imposats als productes xinesos fins a almenys el 54%, entre les quals figuren gravàmens del 34% a les importacions procedents dels EUA, sancions a algunes de les seues empreses, restriccions a l’exportació de certes terres rares, la suspensió de la importació de productes de pollastre i melca de determinades companyies nord-americanes, així com l’obertura d’investigacions antimonopoli i antidúmping contra firmes i productes del país nord-americà.

La Xina va presentar a més una demanda davant l’Organització Mundial del Comerç (OMC) contra els EUA pels “aranzels recíprocs” a tots els seus socis comercials a través del mecanisme de solució de disputes.

Hores abans, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va traslladar el primer ministre xinès, Li Qiang, que la Unió Europea i la Xina tenen la “responsabilitat” de donar suport “a un sistema de comerç mundial sòlid”.

Mentrestant, les borses europees van pujar, hores abans de l’anunci de l’increment aranzelari a la Xina, al voltant del 2,5% animades per l’alça de Wall Street i la possibilitat que s’emprenguin negociacions per limitar l’import dels aranzels.

D’aquesta forma, Londres va guanyar el 2,71%; París el 2,5%; Frankfurt el 2,48%, Milà el 2,44% i Madrid el 2,37%. A Àsia, el Japó va pujar el 6,03%. Shanghai l’1,58%, Honk Kong l’1,51% i Seül el 0,26%.

“La UE hauria de comprar la nostra energia si vol rebaixar les taxes”

El president dels EUA, Donald Trump, va suggerir ahir a la Unió Europea (UE) que compri al seu país energia per un valor de 350.000 milions de dòlars si volen una reducció aranzelària. “Tenim un dèficit amb la UE de 350.000 milions de dòlars i una de les maneres com pot desaparèixer fàcilment i ràpidament és que ens comprin l’energia”, va subratllar.

En aquest context, el representant comercial dels EUA, Jamieson Greer, va assegurar que el pla d’imposar aranzels de manera agressiva sobre la resta del món “va en la direcció correcta” i va dir que no es contemplen “exempcions ni excepcions” a curt termini a l’aplicació dels aranzels.Mentrestant, Elon Musk, conseller delegat de multinacionals com SpaceX o Tesla, va titllar d’“imbècil” l’assessor del president en matèria de Comerç, Peter Navarro, considerat l’ideòleg de la política aranzelària desplegada per l’Administració nord-americana, després que aquest afirmés que Musk és un “acoblador de cotxes” que vol “peces estrangeres barates” per fabricar els seus automòbils.