Crisi al Govern central per la compra de 15 milions de bales a Israel

El ministeri de l’Interior ha fet marxa enrere i ha comprat a Israel una mica més de 15 milions de bales per a la Guàrdia Civil després que l’Advocacia de l’Estat recomanés que no es rescindís el contracte atès el cost que podria suposar a causa de l’avançat estat de tramitació. La decisió ha provocat una nova crisi entre els socis de Govern, amb IU plantejant fins i tot deixar la coalició.

L’octubre passat Interior va remetre un comunicat en el qual expressava que l’Executiu mantenia “el compromís de no vendre ni comprar armament a l’Estat israelià des que va esclatar el conflicte armat al territori de Gaza”. Tanmateix, al no poder rescindir el contracte, tirarà endavant la tramitació amb l’empresa Guardian Homeland Security S.A. per a l’adquisició de cartutxeria 9 x 19 mil·límetres Parabelum Nato per a la Guàrdia Civil per un valor d’una mica més de 6 milions d’euros.

“L’anul·lació hauria suposat abonar el preu a l’empresa sense rebre el material contractat, necessari perquè la Guàrdia Civil pogués prestar els serveis que té encomanats”, van assenyalar fonts del ministeri.

El malestar de Sumar amb el seu soci de Govern del PSOE per les seues decisions en política de defensa és cada vegada més evident, arribant a exigir la “cancel·lació immediata” del contracte i la compareixença al Congrés del titular d’Interior, Fernando Grande-Marlaska. La vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, malgrat exigir que es reverteixi el contracte, manté la cautela. IU va més enllà al parlar de crisi i plantejar fins i tot la sortida de Sumar de l’Executiu de coalició.

Tanmateix, el ministre de Cultura i portaveu de Sumar, Ernest Urtasun, va afirmar que la continuïtat de Sumar al Govern estatal no està en risc “en cap cas”. Tant Podem com ERC es van sumar a la petició del grup Sumar perquè comparegui Marlaska per explicar el contracte amb Israel.

Feijóo veu una “cacicada” aprovar un pla militar sense el Congrés

El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, va denunciar ahir que és una “cacicada antidemocràtica” aprovar un pla de Defensa sense autorització del Congrés, després que el cap de l’Executiu, Pedro Sánchez, hagi avançat un pla d’inversions en defensa i seguretat de 10.471 milions d’euros per assolir el 2% del PIB en despesa militar aquest 2025. A més, i després de les crítiques de Sumar, va aconsellar la vicepresidenta segona del Govern espanyol i ministra de Treball, Yolanda Díaz, abandonar el Govern si no comparteix aquest pla. “En un Govern no hi ha posicions partidàries ni personals. Si algú no està d’acord amb la decisió que està adoptant el Consell de Ministres, se n’hauria d’anar. O si més no, hauria de ser cessada i no quedar-se per afecció al càrrec”, va declarar Feijóo en la seua intervenció en un esmorzar a la Cambra de Comerç dels EUA a Espanya.

El ‘sobrant’ del Fons de Liquiditat per pagar el pla de Defensa

La menor necessitat del Fons de Liquiditat (FLA) per part de les comunitats autònomes que han sortit als mercats, l’evolució del dèficit i la caiguda de les amortitzacions aportaran, conjuntament, més de 2.800 milions d’euros al pla per incrementar la despesa en defensa anunciat dimarts pel president del Govern central, Pedro Sánchez.

Segons el redactat de la iniciativa, aquestes seran les principals fonts de recursos del programa de més de 10.400 milions del Govern espanyol per situar la despesa militar i de seguretat en el 2% del PIB.Així mateix, a més de millorar els sous de la tropa o comprar nous dispositius, una part important dels nous recursos també aniran a organismes com el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), que rebrà uns altres 100 milions d’euros per a ciberseguretat i personal, entre altres matèries.