INVESTIGACIÓ
Investiguen Josep Tabernero per una casa a Baqueira
La jutge assenyala apropiació de l’oncòleg a costa del llegat de Pere Mir. Aquest afirma que l’empresari li va oferir la propietat
L’oncòleg Josep Tabernero. - ACN
L’oncòleg Josep Tabernero, director del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), es va apoderar presumptament de 954.000 euros del llegat de l’empresari i filantrop Pere Mir, de qui va ser metge personal i un dels tres marmessors del seu testament, segons va publicar ahir El País. La titular del jutjat d’instrucció número 12 de Barcelona, Myriam Linage, afirma de forma indiciària que Tabernero i la seua dona es van lucrar amb l’administració deslleial del patrimoni de Mir, que segons les seues últimes voluntats havia d’acabar en mans de la fundació Cellex per a la investigació científica. Tabernero és un dels tres investigats en la causa amb els altres dos marmessors de Mir.
El diari apunta que la jutge comptabilitza, d’una banda, un total de 2,2 milions del patrimoni de Pere Mir i la seua esposa Núria Pàmies que els marmessors havien de fer arribar a la Fundació Cellex i que van administrar de forma deslleial. I d’altra banda, 6,2 milions de perjudici per l’apropiació indeguda fruit de la gestió duta a terme a través de les empreses i fundacions controlades per Segarra. Gairebé un milió d’euros van anar a parar, per dos vies diferents, Tabernero i la seua esposa, segons la interlocutòria difosa per El País. L’empresa Simex, una de les moltes societats administrades per Segarra, va donar a l’oncòleg i a la seua dona “un habitatge unifamiliar i dos places d’aparcament situats en una zona exclusiva de la Val d’Aran”. Les propietats tindrien un valor fiscal de 642.000 euros. Fonts properes a Tabernero expliquen que, quan encara era viu, Mir li va dir verbalment que volia que es quedés aquesta vivenda de Baqueira-Beret, encara que l’empresari no va arribar a deixar mai per escrit aquesta voluntat. Així, va ser, segons les mateixes fonts, una mostra d’agraïment per les múltiples cures i atencions rebudes del seu metge durant anys; l’apartament, a més, “no formava part de l’herència”, ja que penjava d’una de les fundacions panamenyes que, segons la tesi dels investigats, no poden considerar-se part del llegat.
