El mandat del fiscal general passarà a ser de cinc anys per deslligar-lo de la legislatura

El Consell de Ministres va aprovar ahir la reforma de l’Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal (EOMF), que busca garantir la independència del fiscal general de l’Estat al desvincular el seu mandat de la legislatura.

Així, el fiscal serà elegit per 5 anys no renovables, amb la qual cosa el seu mandat ja no coincidirà amb el del Govern, com passa ara, i no podrà rebre instruccions seues. De fet, segons el text, les comunicacions entre el Govern central i la Fiscalia General hauran de fer-se per escrit i ser públiques.

El ministre de Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, va dir que aquesta reforma entrarà en vigor l’1 de gener del 2028 i afectarà el fiscal que anomeni el pròxim Govern que surti de les urnes.

Es modifica el sistema de funcionament de la Justícia i deixa en mans dels fiscals la instrucció de les causes penals mentre que els jutges actuaran com a garants dels drets durant el procés. En les seues noves tasques de dirigir la investigació, el Ministeri Públic passarà a dirigir la Policia Judicial en les seues funcions. El fiscal en cap serà responsable de nomenar el fiscal o fiscals encarregats de la investigació de cada cas.

La reforma estableix que el fiscal general només podrà ser cessat en cas d’incompliment greu o reiterat de les seues funcions previ informe del Consell General del Poder Judicial, i no podrà ser cridat a comparèixer davant del Consell de Ministres.

A més, el nomenament, ascens i sancions dels principals fiscals queda atribuït al fiscal general, i no al Govern central com fins ara. També reforça el paper de la Junta de Fiscals de Sala, que podrà imposar el seu criteri sobre el del fiscal general si disposa del suport d’almenys tres cinquenes parts dels membres.

El text estableix que les associacions de fiscals no podran rebre finançament provat ni de governs o organismes estrangers, i la creació d’un organisme públic dels fiscals encarregats de preparar opositors, que a més necessitaran autorització de la Fiscalia General.

La reforma també impedirà que el Govern central o les comunitats demanin a la Fiscalia que obri o impulsi qualsevol investigació concreta. La petició quedarà exclusivament en mans del president del Govern d’Espanya, i el fiscal general haurà de sotmetre-la a la Junta de Fiscals de Sala, que adoptarà una decisió en resolució raonada.

A més, la reforma introdueix limitacions per a l’accés al càrrec. No podran arribar al càrrec persones que hagin estat ministres, secretaris d’Estat, diputats o senadors en els cinc anys anteriors.

La Fiscalia General de l’Estat va celebrar que l’avantprojecte aprovat consolidi la independència de la institució, malgrat que va lamentar que no es faci cap menció a la seua autonomia pressupostària.

Per la seua banda, l’Associació de Fiscals (AF), la majoritària de la carrera fiscal, creu que la reforma és “una operació més de maquillatge de cara a l’exterior” que no busca reforçar la institució, sinó la figura del cap del Ministeri Públic, a qui –va advertir– se li atorga més poder sense prou contrapesos.

Moncloa, disposada a portar al jutge la filtració de missatges de Sánchez

El Govern espanyol considera que la filtració de missatges del cap de l’Executiu, Pedro Sánchez, pot ser un comportament delictiu i dona per fet que s’obrirà una investigació judicial, però, si no n’hi ha, emprendrà accions legals.

“Volem arribar fins al final. Volem conèixer-ho tot de la filtració: qui ha estat, per què ho ha fet i quins altres missatges privats, que no tenen res a veure amb una causa judicial, estan en poder de persones capaces de cometre delictes”, va manifestar en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres el titular de Presidència, Justícia i Relacions, Félix Bolaños.Tant ell com la ministra portaveu, Pilar Alegría, van recalcar la “gravetat” d’una filtració que vulnera la privacitat i el dret a la intimitat del president del Govern d’Espanya i van assegurar que no prejutgen qui pot trobar-se darrere d’aquesta filtració.En uns missatges de Whatsapp entre Pedro Sánchez i l’exministre José Luis Ábalos en l’anterior legislatura, publicats pel diari El Mundo, el president del Govern central critica que l’aleshores vicepresident, Pablo Iglesias, d’Unides Podem, filtrés el contingut de les reformes abans de rematar les negociacions amb els seus socis del PSOE i l’acusa de malaptesa i estultícia. En un altre dels missatges, el president de la Moncloa es refereix a la ministra de Defensa, Margarita Robles, com “múrria” i de “ficar-se al llit amb l’uniforme”.El portaveu del Partit Popular al Congrés, Miguel Tellado, va acusar el president del Govern d’instaurar un “règim del terror” que queda visible, segons ell, en el contingut dels missatges filtrats entre ell i Ábalos.

El Govern central reitera el suport a García Ortiz tot i que sigui processat

Félix Bolaños va reiterar ahir el suport del Govern espanyol al fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, tot i que el Tribunal Suprem acordi processar-lo i enviar-lo a judici per un presumpte delicte de revelació de secrets, al considerar que “el que va fer va ser explicar la veritat”. “Crec que és públic que nosaltres al Govern d’Espanya donem suport a la figura del fiscal general de l’Estat”, va assenyalar Bolaños. El ministre va respondre així al ser preguntat si l’Executiu considerava que García Ortiz –investigat des de l’octubre– havia de dimitir si l’alt tribunal finalment obria judici oral en contra seu. La pregunta va tenir lloc després que es donés a conèixer que l’Associació Professional i Independent de Fiscals (APIF), que exerceix l’acusació en la causa contra García Ortiz, havia demanat al Suprem que processés el cap del Ministeri Públic per un delicte de revelació de secrets en la causa oberta arran de la querella d’Alberto González Amador, parella de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso.