PRÒXIM
Israel atribueix a una onada d’antisemitisme l’assassinat de dos dels seus ciutadans als EUA
Netanyahu afirma que cridar avui “Palestina lliure” és el nou “Heil Hitler” i nega que ataqui civils. Líders internacionals condemnen l’atemptat contra dos treballadors de l’ambaixada hebrea

Treballadors a Gaza empaqueten aliments per ser distribuïts per tota la Franja. - MOIZ SALHI
Dos empleats de l’ambaixada israeliana dels Estats Units van ser assassinats dimecres a la nit a l’exterior del Museu Jueu de Washington. Les víctimes sortien d’un esdeveniment del Comitè Jueu Americà quan un home va obrir foc contra ells. Després del tiroteig, el sospitós va entrar al museu i va cridar “Palestina lliure” al ser reduït per persones de seguretat de l’esdeveniment.
Les víctimes eren Yaron Lischinsky i Sarah Lynn Milgrim, una parella que s’havia compromès fa poc i que treballava a l’ambaixada hebrea a Washington. Ambdós sortien d’un esdeveniment de joves per fomentar la unitat i l’herència jueva quan van rebre diversos trets que els van causar la mort –una de les víctimes va ser traslladada inconscient a l’hospital, on finalment va morir.
El sospitós arrestat per la policia va ser identificat com a Elías Rodríguez. Va entrar al museu després del tiroteig i segons les autoritats va començar a cridar “Palestina lliure” quan va ser detingut. La policia va explicar que no havia rebut informació d’un possible atemptat i creu que va actuar sol.
El primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, va comparar les proclames a favor de la llibertat de Palestina amb missatges nazis. “Per a aquests neonazis, Palestina lliure és simplement la versió actual del Heil Hitler. No volen un estat palestí, volen aniquilar el poble jueu”, va dir en un videomissatge, en el qual va assegurar que no ataquen civils i que en la guerra “ocorren accidents”. Netanyahu va declarar després de l’atac que “estem vivint el preu de l’antisemitisme” i va ordenar reforçar les ambaixades israelianes de tot el món. El primer ministre israelià va agrair a Donald Trump, president dels Estats Units, el seu suport arran de l’assassinat dels treballadors i els seus esforços contra les manifestacions estudiantils als EUA demanant el final de la guerra a Gaza.
El ministre d’Exteriors d’Espanya, José Manuel Albares, i l’alta representant per a la política exterior de la Unió Europea, Kaja Kallas, es van afegir a la condemna de l’atac assegurant que res no justifica l’“antisemitisme” i que no hi hauria d’haver espai per a l’“odi i l’extremisme”.
La relació entre Israel i la UE, tanmateix, segueix sent tensa arran dels trets d’advertència de forces israelianes davant d’una delegació de diplomàtics europeus a Cisjordània, a banda de la revisió de l’Acord d’Associació amb Israel.
L’ajuda que arriba a Gaza, incapaç d’acabar amb la fam
Després de tres mesos de bloqueig, Israel va permetre de nou l’entrada d’ajuda humanitària a la Franja de Gaza. L’ONU va anunciar ahir l’entrada de 198 camions, 90 dels quals en camí a punts de distribució, encara que va denunciar les dificultats per arribar a la destinació a causa de la inseguretat i el risc de saquejos. El portaveu de la secretaria general de l’ONU, Stéphane Dujarric, va dir que l’ajuda humanitària permesa per Israel “no cobreix l’escala i el volum de les necessitats dels 2,1 milions d’habitants de Gaza”. Ahir, fleques de la Franja van començar a distribuir pa per alimentar la població.
D’altra banda, el ministeri de Sanitat de Palestina va anunciar que 29 nens i ancians havien mort de gana en els últims dos dies i a més va declarar que la guerra a Gaza ha provocat 10.000 o 20.000 morts que no han estat identificats, i que no estan inclosos en els 53.000 morts registrats.