La UE torna a ajornar la decisió sobre l’oficialitat del català per manca d’unanimitat

La Unió Europea torna a ajornar la decisió sobre l'oficialitat del català per les reticències que encara mantenen diversos estats. Malgrat que el govern espanyol ha posat sobre la taula una nova proposta per intentar esvair els dubtes, en la reunió del Consell d'Afers Generals de la UE d'aquest divendres, els ministres d'Afers Europeus dels 27 s'han limitat a debatre la qüestió, però no han pres cap decisió, tal com estava previst. Ja a la seva arribada a la reunió, diversos estats membres han dit que la proposta espanyola encara presenta interrogants -jurídics i econòmics- i han descartat una decisió definitiva aquest divendres. Fonts diplomàtiques indiquen a l'ACN que els estats tornaran a debatre la qüestió "probablement" al setembre.

"Les tradicions són importants, però ara realment, realment, no és el moment", ha afirmat el ministre d'Exteriors de Luxemburg, Xavier Bettel, a la seva arribada a la reunió d'aquest divendres, on també ha subratllat que la prioritat de la UE ara és discutir sobre qüestions relatives a la guerra d'Ucraïna i de Gaza. Bettel ha dit que "entén perfectament" les sensibilitats de l'Estat pel que fa al multilingüisme i ha assegurat que Luxemburg "no bloquejarà" el reconeixement, però ha alertat ja abans de començar el debat que el consens necessari per tirar endavant amb la mesura encara s'ha de consolidar.

L'oficialitat de les llengües ha arribat com a un punt de discussió en la trobada dels ministres d'Afers Europeus. L'agenda preveia la possibilitat que se sotmetés a votació si hi havia consens suficient dins la sala, però no ha estat així.

Finalment, malgrat que constava com el primer punt de debat de la reunió, ha estat el segon perquè la presidència de torn del Consell de la UE, que ostenta Dinamarca, ha prioritzat el debat sobre el pressupost plurianual de la UE. En la reunió, qui ha defensat la proposta espanyola no ha estat el ministre d'Exteriors, José Manuel Albares. Com va passar el maig, qui ha assistit a la trobada ha estat el secretari d'estat per a la UE, Fernando Sampedro.

Els ministres tenien assignats 45 minuts per aquest debat. Tanmateix, la discussió s'ha allargat al voltant d'una hora i s'ha tancat sense votació després de constatar que els dubtes dels estats es mantenen i que, per tant, no hi havia la unanimitat necessària per tirar endavant la iniciativa.

En declaracions a principis d'aquesta setmana, Albares ja allunyava la possibilitat d'una decisió. En una atenció a la premsa, el ministre d'Exteriors donava a entendre que l'oficialitat no s'aprovaria aquest divendres, després de reconèixer que l'Estat no comptava amb el suport necessari de tots els estats membres. "Hi haurà un dia D; [...] no puc garantir que el 18 [aquest divendres] ho sigui, però hi haurà un dia D", indicava.

En aquest sentit, Sampedro, a la seva arribada a la reunió d'aquest divendres, ha acusat els països europeus reticents a l’oficialitat del català, el basc i el gallec a la UE de “segrestar” la iniciativa al Consell d’Afers Generals i recriminat a les capitals que encara s’oposen a la proposta que no hagin aportat arguments “legals” o “econòmics” per “retardar” l’aprovació. “Si hi ha qualsevol estat membre que necessiti qualsevol altra qüestió de la Comissió o el Consell, que ho demanin”, ha dit, demanant que no s’allargui aquest debat de manera “innecessària”.

“Aquesta proposta no té cap impacte negatiu per a cap altre estat membre, per tant, considerem que ha de ser possible aprovar-ho tan aviat com es pugui”, ha insistit el secretari d’Estat per a la UE.

Dubtes que es mantenen

Els dubtes dels estats membres reticents continuen sent els mateixos. Ja el mes de maig, països com Alemanya, Suècia, Finlàndia o Àustria van demanar al govern espanyol "més claredat" sobre les implicacions econòmiques i jurídiques.

Per provar de convèncer les capitals, el govern espanyol ha presentat una nova proposta en les últimes setmanes que introdueix un nou article per "esclarir encara més" el compromís d'Espanya amb el pagament dels costos derivats de la implementació de l'oficialitat, que la Comissió Europea va xifrar en 132 milions d'euros segons una estimació basada en la implementació de l'oficialitat del gaèlic.

Tot i això, el principal escull són les implicacions legals. Espanya defensa que per ampliar la llista de llengües oficials de la UE no és necessari canviar els Tractats de la UE. Tanmateix, fonts del Consell de la UE van explicar a l'ACN que els serveis jurídics de la institució han expressat en diverses reunions -inclosa la del 27 de maig- que per poder "acomodar la sol·licitud d'Espanya i afegir nous idiomes a la llista, és necessari modificar" els tractats.

La ministra d'Àustria d'Afers Europeus, Claudia Plakolm, ha dit obertament a la seva arribada a la reunió que no pot donar suport a la proposta per l'opinió dels serveis jurídics del Consell de la UE. "Els hem de prendre molt seriosament, i l'opinió dels serveis legals no ha canviat", ha indicat. "En altres paraules, mentre hi hagi una proposta sobre la taula que presenti dubtes legals que no hagin estat clarificats, no és possible donar la nostra aprovació", ha reblat.

Espanya sosté que la reforma d'aquests no és necessària perquè l'article 342 del Tractat de Funcionament de la UE diu que "el Consell, per unanimitat i mitjançant reglaments, determinarà el règim lingüístic de les institucions de la UE". "No és necessari modificar el tractat", subratlla el ministeri d'Albares en el memoràndum que ha fet circular entre les capitals.