La Hisenda catalana gestionarà l’IRPF el 2028, segons el pla director

L’Agència Tributària de Catalunya (ATC) assumirà a partir del 2028 algunes funcions en la gestió de l’IRPF i la seua identitat visual començarà a utilitzar-se en comunicacions amb els contribuents, segons consta en el pla director de l’organisme fet públic aquest dijous pel Govern. En l’acord d’investidura entre el PSC i els republicans, tanmateix, es fixava poder assumir la recaptació d’aquest impost a partir del 2026.

La Generalitat va encarregar a començaments d’aquest any a la consultora Minsait, del grup tecnològic Indra, la redacció d’un full de ruta per a la primera fase del desplegament de la hisenda catalana, amb l’objectiu que l’ATC “en el futur acabi assumint la recaptació de tots els tributs, començant per l’IRPF”, va assenyalar ahir en un comunicat el departament d’Economia.

El pla preveu que l’any 2027 l’agència estigui en condicions d’assumir per complet l’assistència a la campanya de la renda –ara l’ATC col·labora en aquesta atenció amb l’AEAT (Agència Estatal d’Administració Tributària)– i contempla que l’organisme necessitarà contractar més personal i obrir més oficines.Així, amb relació a aquest anunci, la consellera d’Economia, Alícia Romero, va defensar que l’Agència Tributària de Catalunya ha d’avançar “a poc a poc” en la gestió de l’IRPF, però fer-ho de forma “sòlida” i “segura”, per evitar “fugues de frau fiscal” en aquesta transició en les tasques que ara porta a terme l’AEAT.

Així mateix, Romero va dir que l’IRPF suposa un gran repte per a l’ATC perquè es tracta d’un impost massiu i aquesta agència amb prou feines té uns 850 treballadors, davant els 4.400 de l’AEAT a Catalunya. La consellera va assegurar que, d’entrada, el Govern necessita que s’aprovin “els canvis legals” pertinents al Congrés per poder gestionar per complet aquest impost.

Fonts d’Esquerra Republicana, per la seua part, van treure ferro ahir al document del pla director, afirmant que és “un informe purament tècnic”. Així mateix, van restar importància al que es diu perquè considera que el que realment valdrà és el que es derivi dels canvis legislatius que encara han de fer-se i votar al Congrés.