Salvador Illa i Carles Puigdemont discrepen sobre el valor de la seua trobada a Brussel·les

El president de la Generalitat, Salvador Illa, va valorar el “diàleg” que va mantenir ahir a Brussel·les amb Carles Puigdemont, mentre que l’expresident va voler deixar clar que encara no hi ha normalitat política a Catalunya. Després de reunir-se per primera vegada durant una hora i mitja, el líder dels socialistes catalans va reiterar que “el diàleg és el motor de la democràcia perquè Catalunya continuï avançant”, i que “avui donem un bon exemple”. En canvi, el president de Junts va posar en relleu que la trobada no va poder tenir lloc al Palau de la Generalitat i que “ha tornat a quedar clar que no vivim en una situació de normalitat”.

En un missatge a X, Salvador Illa va destacar que es va reunir amb Puigdemont “tal com ha fet amb la resta d’expresidents de la Generalitat”, una trobada que ha tingut lloc un any després de la seua investidura com a president.

A la mateixa xarxa social, Carles Puigdemont va agrair a Illa “l’amabilitat i la conversa”. No obstant, va afegir que “en situació de normalitat democràtica, aquesta reunió s’hauria hagut de produir fa molts mesos i no a Brussel·les sinó al Palau de la Generalitat, a la capital de Catalunya”.

Illa va arribar a Brussel·les entorn de les tres de la tarda, després d’haver encapçalat la reunió del Consell Executiu a Barcelona. Puigdemont, per la seua part, va arribar a la delegació del Govern a la capital comunitària acompanyat de Daniel Mundet, expresident del Casal Català de Brussel·les i assessor del líder de Junts. A les 16.15 h, a l’hora prevista, va començar la reunió, amb una llarga encaixada de mans davant de les càmeres de fotògrafs i televisions i un ambient de cordialitat.

La reunió, en una sala sense banderes ni simbologia a la delegació del Govern davant la UE, va durar aproximadament una hora i mitja i els dos van abandonar l’edifici en els seus respectius cotxes, sense fer declaracions a la premsa.

La reunió arriba justament en un curs polític que estarà marcat per l’aplicació de la llei d’amnistia, però també de negociacions complexes per als governs espanyol i català a l’hora d’intentar aprovar pressuposats. En el cas del Congrés, els 7 vots de Junts seran determinants.

Junts espera Sánchez

Segons l’opinió de Junts, la reunió entre Illa i Puigdemont arriba més tard del que haurien volgut. Fa mesos que el partit de Puigdemont critica que el president no li aplica l’“amnistia política”, d’aquí l’especial calat polític de la trobada d’ahir i que podria obrir la porta que un altre president, en aquest cas l’espanyol Pedro Sánchez, faci el mateix ben aviat. De fet, la reunió d’ahir s’ha interpretat i fins i tot atribuït a l’interès del líder del PSOE que Illa aplani el camí de la negociació pressupostària. Des del Govern català es nega amb rotunditat i se circumscriu a un acte de pes i d’imatge de normalització de la vida política catalana amb el PSC al capdavant del Palau.

Cap dels grans protagonistes de la jornada no va voler ahir explicar de què van parlar però de segur Carles Puigdemont va posar sobre la taula les seues exigències de l’oficialitat del català a Europa i de l’aplicació de la llei d’amnistia per poder tornar a Catalunya.

L’OCDE farà una avaluació de les lleis catalanes

La consellera de Territori i portaveu de la Generalitat, Sílvia Paneque, va anunciar ahir que el Govern ha encarregat una auditoria a l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) perquè avaluï les lleis catalanes i així “agilitzar-ne” la gestió. L’objectiu és ser “més propers i més eficaços” de cara a gestionar serveis i atendre la ciutadania.

La Generalitat emmarca en la “ronda amb expresidents” la reunió

La reunió entre el president Salvador Illa i l’expresident Carles Puigdemont es va emmarcar per a la Generalitat en la ronda de reunions que Illa va iniciar fa un any amb els expresidents, malgrat que va reconèixer que Puigdemont té una condició diferent perquè és encara polític en actiu. En aquest sentit, van rebutjar que la trobada fos fruit d’una instrucció del president del Govern de l’Estat, Pedro Sánchez, malgrat que Moncloa confiava que la reunió servís per poder atansar postures amb els juntaires de cara a la negociació de pressupostos i altres mesures pendents. Malgrat la negativa de l’Executiu per a Junts, que avui reunirà a la seua cúpula a Waterloo, la decisió d’Illa es deu al fet que ha “rebut instruccions” per part de Sánchez per trobar-se amb Puigdemont. “Al president Illa cal llegir-lo en clau PSOE, perquè és l’únic que el mou”, va afirmar el secretari general del partit, Jordi Turull.

Molt crítics van ser el PP i Vox. Els populars van carregar contra la “imatge de submissió” mostrada pel president de la Generalitat. “Sánchez ha passat de dir que portaria detingut Puigdemont a enviar-li un teloner per rehabilitar-lo políticament. Una hora i mitja de temps i diners de tots els ciutadans per humiliar la democràcia espanyola”, va denunciar el partit. Vox va acusar Sánchez de “vendre els espanyols”.

Diada per mostrar una Catalunya “oberta al món”

El Govern va anunciar ahir el cartell i els actes que organitzarà de cara a la Diada Nacional de Catalunya, dijous de la setmana que ve, quan espera mostrar un país “obert al món” i unit en la seua diversitat i pluralitat a través dels valors. “Catalunya és un mosaic molt divers i plural, però també tenim una sèrie de valors de trets comuns”, va defensar la portaveu de la Generalitat, Sílvia Paneque. Els actes de la Diada s’iniciaran el 10 de setembre amb la hissada de la nova senyera davant del Parlament.

Dijous arrancarà la celebració amb l’ofrena floral davant del monument de Rafael Casanova. A les 20 hores començarà l’acte central de l’11 de Setembre que tindrà lloc en el Teatre Nacional de Catalunya, aquest any dirigit per Àngel Llàcer, escrit per Jordi Amat i amb música de Jofre Bardagí. El nou cartell de la Diada presenta una reinterpretació de les quatre barres de la senyera, fetes per persones amb diferents orígens, edats i col·lectius amb les tècniques que més els representen, per mostrar una imatge de país compartit i construït entre tots.