La UE veta el gas liquat de Rússia i la seua flota fantasma en un nou paquet de sancions

La Unió Europea (UE) va aprovar ahir el dinovè paquet de sancions contra Rússia per la guerra a Ucraïna, que avança al 2027, un any abans del que estava previst, el veto al transport del gas natural liquat (GNL) i sanciona la flota fantasma russa: la xarxa clandestina de vaixells que el país fa servir per vendre hidrocarburs eludint les restriccions comunitàries.

Les noves sancions que la UE ha aprovat contemplen un veto progressiu a les importacions de GNL, a partir de l’abril per als contractes de curt termini i a partir de l’1 de gener del 2027 per als de llarg termini. Així mateix, els països de la UE han inclòs 117 nous vaixells de la flota russa a l’ombra a la seua llista de mesures restrictives, de manera que en total són ja 558 els vaixells sancionats.

La Unió Europea també ha decidit restringir els moviments dels diplomàtics russos entre els països del bloc comunitari i ha castigat 45 noves empreses que ajuden Rússia a eludir les sancions, entre les quals se’n troben dotze de la Xina, tres de l’Índia i dos de Tailàndia.

Hores abans, el departament del Tresor dels Estats Units havia anunciat sancions contra les dos principals petroleres russes, Rosneft i Lukoil, com a resposta a la “falta de compromís seriós per part del Kremlin amb un procés de pau per posar fi a la guerra a Ucraïna”.

“Atesa la negativa del president Putin a posar fi a aquesta guerra sense sentit, el Tresor està sancionant les dos empreses petroleres més grans de Rússia que financen la maquinària bèl·lica del Kremlin”, va declarar el secretari del Tresor, Scott Bessent.

El president rus, Vladímir Putin, va qualificar d’“acte inamistós” les sancions imposades la vigília per l’Administració de Donald Trump contra les dos principals empreses petroleres russes.

“Si parlem de l’aspecte polític, és un acte inamistós cap a Rússia. És obvi i no enforteix les relacions russonord-americanes, que amb prou feines comencen a recuperar-se. Per descomptat, amb aquestes accions, estan danyant les relacions (bilaterals)”, va declarar.

A més, va considerar un “error” fer una reunió amb Trump sense estar segur d’obtenir el “resultat esperat”, després de l’ajornament de la cimera a Budapest.

Espanya comprarà armes a EUA per donar-les a Ucraïna

Espanya s’afegirà a la iniciativa de l’OTAN per subministrar armament a Ucraïna mitjançant la compra del mateix als Estats Units, segons va confirmar ahir el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, sense que de moment s’hagi concretat la suma d’aquesta contribució.

Zelenski demana pressió sobre Putin perquè negociï

El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, va assegurar ahir que exercir més pressió sobre Rússia aconseguirà que Moscou s’assegui a parlar sobre el final de la guerra i també va dir desconèixer un possible pla de pau europeu.

“Més pressió sobre Rússia i s’asseuran i parlaran; i crec que aquest és el pla”, va declarar en una roda de premsa després d’intervenir en la cimera de líders de la Unió Europea que es va celebrar a Brussel·les.“Entre nosaltres, no sé res sobre el pla. Hi ha algun pla europeu. Parlem amb alguns socis, amb molt bons amics, i per descomptat volen estar llestos per a qualsevol cosa. No volem que algú porti a la taula de negociacions un pla d’algú de Rússia mitjançant un o un altre país tercer”, va comentar el líder ucraïnès.Mentrestant, al front, almenys dos periodistes de la cadena de televisió ucraïnesa Freedom TV van morir ahir com a conseqüència d’un atac perpetrat per l’exèrcit de Rússia contra la localitat de Kramatorsk, situada a la província de Donetsk, a l’est del país.