SEGRE

EMERGÈNCIES

Un any després de la dana: 237 víctimes, un paisatge devastat i una vida per recuperar

Més de 300.000 persones es van veure afectades per les inundacions i se xifren els danys en 17.800 milions d’euros. Problemes per als veïns per recuperar les seues cases i augmenta el preu de l’habitatge

Cadena humana a la rambla del Poio (Paiporta) aquest diumenge com a homenatge a les víctimes de la dana. - EUROPA PRESS

Cadena humana a la rambla del Poio (Paiporta) aquest diumenge com a homenatge a les víctimes de la dana. - EUROPA PRESS

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

Avui es compleix un any de la dana, una tragèdia en forma d’inundació que va segar la vida de 229 persones a la província de València –a més de 7 víctimes a Castella-la Manxa i una a Màlaga–. Es van registrar 2.641 persones ferides i 117.000 que van rebre atenció mèdica, i es calcula que els afectats de forma directa o indirecta arriben als 303.295.

Les autoritats van xifrar en 17.800 milions d’euros els danys materials. La factura econòmica total arribaria als 29.000 milions, sumant –segons el Consell– els 12.000 milions en millora les infraestructures i adaptació del model territorial.

Van resultar afectades 66.000 locals comercials, 15.969 vivendes (1.530 de declarades inhabitables), 115 centres educatius i 136 infraestructures sociosanitàries i van quedar inutilitzats 144.000 vehicles (el 85 % sinistre total).

El total de superfície devastada va ser de 564 quilòmetres quadrats de 75 municipis valencians: Paiporta, Catarroja o Aldaia, els més danyats.

Un any després de la catàstrofe, la situació a València continua sent complicada. El preu de l’habitatge als municipis afectats ha pujat de mitjana un 16,8%, arribant a augments del 35% en els menys devastats, mentre que molts edificis han hagut de ser enderrocats per problemes estructurals. “Al novembre ens movem per quarta vegada, continuem vivint com nòmades”, relaten dos veïns de Catarroja, els habitatges dels quals estaven a 50 metres del barranc i que encara no han pogut recuperar. Edificis amb ascensors espatllats fan que hi hagi persones que se sentin “ostatges a les seues pròpies cases”, al quedar atrapats si no disposen d’ajuda per baixar per les escales.

Negocis destrossats

La dana, a més, ha obligat la població a reinventar-se per fer front a la destrossa de milers de negocis. “La por existirà sempre al cor però cal deixar-ho de banda i pensar en les altres coses, perquè calen negocis per al barri”, explica una rebostera d’Alfafar.

La vicepresidenta de la Generalitat Valenciana, Susana Camarero, va confirmar ahir que el president del Consell, Carlos Mazón, assistirà avui al funeral d’Estat de la dana “amb tot el respecte i afecte a les víctimes”. Camarero, tanmateix, no va voler concretar si hi haurà salutacions de cap membre de les administracions els familiars en l’acte.

Les principals associacions de víctimes de la dana han exigit els últims mesos al mandatari valencià que no assisteixi al funeral, i així ho han fet saber al Govern central, que encara que considera lògica la petició deixa la decisió en mans del president.

Mazón, per la seua part, va demanar ahir “abandonar la confrontació” aquests “dies tan difícils” i va sol·licitar a les institucions “no afegir un àpex més de dolor”. “Les administracions estem obligades a col·laborar, a sumar esforços i no a confrontar dades o rebatre titulars o retrets que no aporten res a la reconstrucció”, va assenyalar.

Homenatge a les víctimes

El funeral tindrà lloc al Museu de les Ciències de València i hi haurà discursos de tres familiars de víctimes, un minut de silenci, la interpretació de peces musicals i la lectura dels noms dels 237 morts. L’acte estarà marcat per la presència del rei Felip VI i el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez. Tanmateix, no hi anirà cap representant de Vox.

Protecció Civil va demanar enviar el missatge Es-Alert a les 18.35 hores

La cap del servei de coordinació del 112 del País Valencià, Inmaculada Piles, va declarar ahir davant de la jutge que investiga la dana que la responsable de Protecció Civil de la delegació del Govern central va demanar enviar el missatge Es-Alert a les 18.35 hores del 29 d’octubre del 2024. L’alerta va acabar arribant als mòbils dels ciutadans a les 20.11 hores, gairebé dos hores després, quan moltes de les víctimes havien mort. Segons la testimoni, el cap de la unitat d’anàlisi d’Emergències va remetre una proposta amb la redacció del missatge –“necessari” segons la delegació del Govern–, que Piles va elevar al subdirector d’Emergències, Jorge Suárez, que li va respondre que ja l’estaven “gestionant”.

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking