El CNI admet que va espiar els líders de l’ANC amb l’aval del Suprem

La directora del CNI, Esperanza Casteleiro, va admetre ahir davant de la jutge que els expresidents de l’ANC Jordi Sànchez i Elisenda Paluzie van ser espiats amb Pegasus entre els anys 2019 i 2020 amb l’aval del Tribunal Suprem, encara que sense aclarir els atacs detectats en anys anteriors. Casteleiro, que el maig del 2022 va rellevar al capdavant del CNI Paz Esteban després de la seua dimissió per l’escàndol de l’espionatge massiu a l’independentisme, va declarar com a testimoni per videoconferència davant del titular del Jutjat d’instrucció número 23 de Barcelona, que investiga l’espionatge a ambdós.

El Consell de Ministres va desclassificar una part dels documents reservats relacionats amb aquests espionatges, relatius a diferents períodes entre els anys 2019 i 2020, i els va enviar al jutjat, la qual cosa va permetre a Casteleiro només confirmar que havien estat espiats durant aquell període, malgrat que en el marc de la investigació un informe pericial encarregat als Mossos d’Esquadra apunta que la majoria de les intrusions al mòbil de Sànchez van tenir lloc entre el setembre del 2015 i el 13 d’octubre del 2017 –dos dies abans que entrés en presó preventiva pel procés–, és a dir, en l’etapa en què va presidir l’ANC i, per tant, abans que fos objecte d’investigació judicial per l’1-O. Com ja va fer fa uns mesos en el cas de l’espionatge als diputats d’ERC Josep Maria Jové i Diana Riba, Casteleiro, segons fonts jurídiques, es va limitar a confirmar només el que la part desclassificada de les interlocutòries del Suprem permeten: que des del juliol del 2019 estava autoritzat judicialment l’espionatge a març del 2020 sense confirmar els detalls ni els mètodes d’aquesta vigilància, escudant-se que aquestes qüestions queden fora de l’àmbit d’informació desclassificada sobre la qual el Govern central l’autoritza a parlar.

Segons va assenyalar l’ANC, els motius al·legats pel Suprem per autoritzar l’espionatge de Sànchez a partir del 2020, malgrat que no va sortir de la presó definitivament fins al juny del 2021, són per l’assistència per videoconferència a reunions sobre la unitat de l’independentisme. Per a Paluzie va justificar la vigilància per la seua activitat i declaracions com a presidenta de l’entitat i els documents que com a tal aprovava.

Pels atacs amb Pegasus, l’exdirectora del CNI Paz Esteban és investigada en cinc causes diferents arran de les querelles presentades per afectats per aquest espionatge.