Feijóo defensa Mazón de la seua dimissió per la dana: "Crec que va fer el que havia de fer"

El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha defensat aquest dilluns durant la seua compareixença a la comissió d’investigació sobre les riuades la dimissió de l’expresident valencià Carlos Mazón. “Quan la gent no et dona la raó, el més honest és marxar. I crec que el senyor Mazón va fer el que havia de fer”, ha dit a la comissió celebrada avui al Congrés dels Diputats. Segons Mazón, és “l’únic” que ha assumit responsabilitats per la gestió d’aquelles inundacions que van causar centenars de morts, fet que, segons ell, el “reconcilia en part amb els fets”. En la seva intervenció, Feijóo també s’ha preguntat si hauria canviat res si el president de la Generalitat hagués estat “al capdavant” de l’accident de Rodalies.

“Em sorprèn que no es pregunti als veritables responsables”, ha asseverat durant l’interrogatori del diputat de Junts, Josep Maria Cervera. Feijóo també ha apuntat que el president de la Generalitat té un rol limitat per la llei i no se’l pot fer “responsable” en solitari quan, en el cas de la dana, van fallar totes les administracions. “Cap responsable va estar a l’altura”, ha asseverat, tot assenyalant en particular la culpa dels que havien d’avisar dels cabals dels rius que es van desbordar.

En la seva intervenció, Feijóo ha tingut diversos estira-i-arronsa amb els diputats d’esquerres, així com successives crides a l’ordre de la presidenta de la mesa cap als diputats del PP a la comissió. En el cas del portaveu d’ERC, Gabriel Rufián, hi ha xocat quan aquest li preguntava per quines coses faria diferent mirant enrere. “Vaig fer bastant més que vostè, que no va fer res”, li ha retret el líder popular. “Jo no vull presidir aquest país; s’està comparant amb un portaveu d’ERC? Això qui li compra?”, li ha replicat el dirigent republicà.

Durant la compareixença, Feijóo ha reiterat que la dana era una situació “d’emergència nacional de manual” i ha criticat el govern espanyol per no declarar-la, fet que hauria donat les competències a l’Estat.