GUERRA
Negociacions tenses i sense grans avenços entre Moscou i Kíiv a Suïssa
Zelenski anuncia progressos respecte a la definició de mecanismes de verificació d’un alto el foc. L’ONU dona veracitat a l’enverinament de Navalni
Cimera entre les delegacions de Rússia, Ucraïna i els Estats Units en un hotel de Ginebra. - EFE
La segona ronda de negociacions entre Rússia i Ucraïna, celebrada a Ginebra i amb la mediació dels Estats Units, va acabar sense avenços respecte a un alto el foc. En les converses, les parts van abordar com es verificaria el respecte del cessament de les hostilitats per part de tots dos bàndols i van acordar més reunions. Fonts diplomàtiques van explicar que les reunions van ser molt tenses i que el Kremlin no es va moure pel que fa a les seues exigències, centrades en la cessió del Donbàs per part d’Ucraïna. El negociador en cap rus, Vladímir Medinski, va anunciar que la trobada havia acabat després de dos hores, malgrat que va tornar al lloc de les negociacions i es va reunir amb la part ucraïnesa sense els enviats nord-americans. El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, va acusar Moscou d’obstaculitzar les negociacions, que “ja podrien haver arribat a la fase final”. Tanmateix, va informar d’avenços a l’hora de definir els mecanismes de verificació d’un eventual alto el foc.
Per la seua part, el Govern d’Hongria va anunciar ahir que suspèn el subministrament de dièsel a Ucraïna, en resposta a la decisió de l’Executiu de Zelenski de no reprendre l’enviament de petroli rus a través de l’oleoducte Druzhba.
Així mateix, Kíiv va denunciar que diversos atacs russos van deixar cinc morts i més de vint ferits –entre els quals un nadó de menys de dos anys– a Sumi, Zaporíjia i Donetsk. Així mateix, la missió de Nacions Unides a Ucraïna va xifrar en més de 15.000 els morts –766 nens– i en 41.000 els ferits des de la invasió russa el 2022.
Pressió per Navalni
Paral·lelament, la relatora de l’ONU per a Rússia, Mariana Katzarova, va afirmar ahir que les troballes publicades per cinc governs europeus semblen provar que el líder opositor rus Aleksei Navalni va ser executat de forma extrajudicial mitjançant enverinament, i va assegurar que Moscou no ha fer una investigació creïble.
El Kremlin va demanar proves sobre l’enverinament i va afirmar que no ha rebut “cap document que contingui la fórmula de la substància ni les metodologies utilitzades per identificar el verí”.
