SEGRE

PRÒXIM

Trump amenaça el comerç amb Espanya mentre el món s’alia per abaixar el petroli

Afirma que les conseqüències econòmiques del conflicte de l’Iran seran passatgeres. L’Agència de l’Energia alliberarà 400 milions de barrils de cru en la intervenció més important de la seua història

Imatge d’un dels vaixells de transport atacats ahir a l’estret d’Ormuz pels iranians. - EFE/ ARMADA REIAL DE TAILÀNDIA

Imatge d’un dels vaixells de transport atacats ahir a l’estret d’Ormuz pels iranians. - EFE/ ARMADA REIAL DE TAILÀNDIA

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

El comerç mundial és colpejat per la guerra de l’Iran, en un context en què el president dels EUA, Donald Trump, va tornar precisament a amenaçar ahir Espanya de tallar les relacions econòmiques. Tot plegat just el dia en què els 32 països de l’Agència Internacional de l’Energia (AIE), inclosa Espanya, van acordar “per unanimitat” l’alliberament de 400 milions de barrils de petroli de les seues reserves d’emergència per abordar les pertorbacions als mercats petrolers derivades de la guerra al Pròxim Orient i el tancament de l’estret d’Ormuz. Espanya alliberarà per aquest acord 11,5 milions de barrils.

Trump va insistir que el Govern d’Espanya “no coopera” en matèria de defensa i va tornar a amenaçar de tallar el comerç bilateral. “No estan cooperant, estan sent molt dolents, pot ser que tallem el comerç”, va indicar en declaracions a la premsa la sortida de la Casa Blanca.

Seguint la línia de fa una setmana, quan va carregar contra Espanya al ser un aliat “terrible”, Trump va reconèixer que no sap “què està fent Espanya”. “Han estat molt dolents amb l’OTAN. Reben protecció i no volen pagar el que els correspon”, va assenyalar. Va apuntar que Espanya porta així “molts anys”.

“El poble espanyol és fantàstic. Els líders, no tan bons”, va lamentar en un nou atac a l’Executiu de Pedro Sánchez per la falta de compromís amb la despesa militar.

El republicà va dir, d’altra banda, que les conseqüències econòmiques derivades del conflicte a l’Iran, amb el preu del petroli sotmès a fortes fluctuacions, no es mantindran en el temps i va assegurar que els mercats s’han vist menys afectats del que ell mateix havia previst.

Aquestes afirmacions es van produir hores després que els països de l’AIE decidissin “per unanimitat llançar l’alliberament més important de reserves de petroli d’emergència en la història de la nostra agència”, com va anunciar el director executiu de l’AIE, Fatih Birol, per a qui els desafiaments a què s’enfronta el mercat petroler “són d’una escala sense precedents”.

La decisió d’alliberar 400 milions de barrils de cru va ser presa després de la reunió extraordinària de dimarts dels governs membres de l’AIE i seran posades a disposició del mercat en un termini adequat a les circumstàncies nacionals de cada país membre. Amb aquest alliberament, més del doble de l’anterior intervenció rècord de l’agència al començament de la guerra d’Ucraïna, amb 182 milions de barrils, l’AIE pretén compensar el subministrament que es va perdre a causa del tancament efectiu de l’estret d’Ormuz.

No obstant, Birol va subratllar que el més important per restablir l’estabilitat dels fluxos de petroli i gas “és la represa del trànsit a través de l’estret d’Ormuz”.

Va subratllar que el conflicte “està tenint un impacte significatiu als mercats mundials de petroli i gas”, la qual cosa comporta importants implicacions per a la seguretat energètica, l’assequibilitat de l’energia i l’economia global. En el cas del petroli, l’estret d’Ormuz és la ruta de comercialització per a al voltant de 15 milions de barrils diaris del subministrament mundial de cru i 5 milions de barrils diaris de productes derivats del petroli, la qual cosa representa al voltant del 25% del comerç mundial de petroli per via marítima.

Els atacs a vaixells a Ormuz tensen l’economia

nL’ofensiva d’Israel i els EUA contra l’Iran dura ja el que l’anomenada guerra dels dotze dies, del juny del 2025, sense aparences de negociació ni que hagi d’acabar-se aviat, malgrat que el president dels EUA, Donald Trump va suggerir que podria acabar en breu la seua ofensiva. Tanmateix, la situació a l’estret d’Ormuz, on ahir almenys quatre vaixells van ser atacats per l’Iran, continua tensant l’economia del planeta. El comandant de les forces navals de la Guàrdia Revolucionària iraniana, el general Ali Reza Tangsiri, va recalcar que qualsevol vaixell que desitgi travessar l’estratègic estret d’Ormuz ha d’obtenir permís de l’Iran.Trump va assegurar que els EUA han destruït “en una sola nit” gairebé tots els vaixells iranians encarregats de col·locar mines a l’estret d’Ormuz i va afirmar que pràcticament tota la seua Armada ha estat eliminada des del començament de l’ofensiva contra Teheran. A més, el president nord-americà va manifestar que posarà fi a la guerra “quan vulgui”.De fet, els EUA van demanar als civils iranians que evitin les instal·lacions portuàries que utilitza l’Iran, avisant que aquest tipus d’estructures són “objectius legítims”.

L’ONU demana cedir els atacs a països del Golf

El Consell de Seguretat de Nacions Unides va aprovar ahir a la nit una resolució impulsada pel Consell de Cooperació per als Estats Àrabs del Golf que condemna els atacs de l’Iran contra set països de la regió i en demana el cessament “immediat”. L’Iran considera que la resolució és injusta amb el seu país. El Consell va rebutjar una altra resolució, que va ser proposada per Rússia, que insta “totes les parts” a aturar immediatament els atacs

L’oposició iraniana, tractada com a “enemiga”

La Policia de l’Iran va advertir que si algú surt a protestar al país “a petició de l’enemic”, serà tractat “com l’enemic”, després que el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, instés la societat iraniana a “aprofitar el moment” per “eliminar el règim de l’aiatol·là”.

Von der Leyen rectifica sobre l’“ordre mundial”

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va afirmar ahir davant del ple del Parlament Europeu que la Unió Europea (UE) “sempre defensarà els principis de la Carta de Nacions Unides i el Dret Internacional”, dos dies després que ella mateixa defensés que el bloc “ja no pot confiar en un sistema internacional basat en regles davant d’un nou ordre mundial”.

El nou líder suprem està “sa i estalvi”

El nou líder suprem de l’Iran, l’aiatol·là Mojtaba Khamenei, es troba “sa i estalvi” malgrat les informacions que apunten que va resultar ferit en els bombardejos llançats pels Estats Units i Israel, segons el Govern. El partit milícia xiïta libanès Hezbollah ha jurat lleialtat a Mojtaba Khamenei: “Rebem amb gran gratitud i orgull les notícies de la seua elecció com a líder, guia i successor”, va assenyalar en aquest sentit.

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking