Els Estats Units bombardegen objectius militars a l’illa de Kharg, estratègica per al petroli de l’Iran

Els Estats Units han intensificat el conflicte al Pròxim Orient després de bombardejar objectius militars iranians a l’illa de Kharg, la principal terminal petroliera de l’Iran. L’atac va ser anunciat divendres pel president nord-americà, Donald Trump, com a resposta a les accions de Teheran per bloquejar l’estratègic estret d’Ormuz.

L’illa de Kharg és un punt clau per a l’economia iraniana, ja que per ella passa al voltant del 90% de les exportacions de cru del país. Tanmateix, segons Washington, els bombardejos es van centrar únicament en instal·lacions militars —com a dipòsits de mines navals i búnquers de míssils— i no en la infraestructura petrolera.

El mandatari nord-americà va assegurar que l’operació buscava impedir que l’Iran utilitzés l’illa per controlar el trànsit marítim a l’estret d’Ormuz, una ruta per la qual circula prop d’una cinquena part del petroli mundial. Trump també va afirmar que diversos països, entre ells Xina, França, el Japó, Corea del Sud i el Regne Unit, podrien enviar vaixells de guerra per garantir la seguretat de la via marítima.

Després de l’atac, la Guàrdia Revolucionària iraniana va advertir que respondrà “reduint a cendres” els actius nord-americans al Golf si les forces dels Estats Units no abandonen la regió. A més, l’exèrcit iranià va assenyalar que podria atacar ports i instal·lacions en els Emiratos Árabes Unidos com a represàlia.

El Comando Central dels Estats Units (Centcom) va informar que els bombardejos van destruir més de 90 objectius militars a l’illa de Kharg mantenint intactes les instal·lacions petroleres. Tot i així, Trump va advertir que reconsiderarà aquesta decisió si l’Iran torna a interferir amb el trànsit marítim a l’estret.

Mentrestant, Teheran va assegurar que l’activitat petrolera a l’illa continua amb normalitat. Tanmateix, el conflicte ja ha tingut efectes als mercats energètics: el preu del cru s’ha disparat al voltant d’un 40% des de l’inici de l’ofensiva dels Estats Units i Israel contra l’Iran a finals de febrer.

L’escalada militar arriba en un moment en què el trànsit marítim per l’estret d’Ormuz roman pràcticament paralitzat, amb nombrosos petrolers esperant garanties de seguretat abans de travessar una de les rutes energètiques més importants del món.