Els EUA permeten la venda de part del cru rus en un intent de rebaixar els preus

El departament del Tresor dels Estats Units va emetre ahir una llicència per permetre la compra de petroli rus que ja hagi estat carregat en vaixells, en un intent d’“incrementar l’abast global al subministrament existent”. Tot malgrat les sancions imposades a Moscou a causa de la guerra d’Ucraïna i davant de l’augment dels preus del cru per la interrupció del trànsit a l’estret d’Ormuz al caliu de la resposta de l’Iran a l’ofensiva dels Estats Units i Israel, que ha portat el barril de brent, referència als mercats europeus, a vorejar de nou els 100 dòlars.

“Per ampliar l’abast global del subministrament existent, el departament del Tresor dels Estats Units atorga una autorització temporal perquè els països adquireixin petroli rus actualment en trànsit o encallat al mar”, va anunciar el titular de la cartera, Scott Bessent.

Aquest anunci va provocar que el petroli intermedi de Texas (WTI, per les sigles en anglès) baixés un 2,45%, fins a 93,38 dòlars el barril.

El president del Consell Europeu, António Costa, va advertir que la decisió unilateral dels EUA d’aixecar les sancions a les exportacions de petroli rus és “molt preocupant” perquè “impacta en la seguretat europea”, al considerar que qualsevol relaxació de les mesures econòmiques contra Moscou pot reduir la pressió internacional sobre el Kremlin.

Per la seua part, el Kremlin va celebrar la decisió nord-americana “perquè estabilitza el mercat energètic mundial” i va comparar aquesta postura amb la de la Unió Europea, que va titllar d’un “suïcidi energètic”.

La Intel·ligència militar del Regne Unit considera que el paper que exerceix Rússia com a aliat de l’Iran en la guerra contra els EUA i Israel no només no tindrà un impacte negatiu en l’ofensiva russa a Ucraïna, sinó que Moscou n’està sortint àmpliament beneficiada.

El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, va advertir que la decisió dels Estats Units no només reforça la posició de Moscou, sinó que a més li aporta fins a 10.000 milions de dòlars addicionals per continuar amb la guerra.

Els Estats Units van confirmar ahir la mort dels sis soldats tripulants de l’avió cisterna KC-135 que es va estavellar dijous a l’oest de l’Iraq, enmig de la guerra contra l’Iran.

El Comando Central de l’Exèrcit nord-americà (Centcom), amb seu a Florida, va assenyalar que les “circumstàncies de l’incident estan sota investigació”, però va insistir que la “pèrdua de l’aeronau no va ocórrer per foc enemic o per foc amic”. “Està confirmat ara que han mort els sis tripulants a bord del KC-135 dels EUA que estaven recarregant combustible de l’aeronau, que va caure a l’oest de l’Iraq. L’aeronau es va perdre mentre volava sobre espai aeri amic el 12 de març durant l’operació Fúria Èpica”, va assenyalar en un comunicat.

Una milícia proiraniana, la Resistència Islàmica a l’Iraq, va reivindicar que havia abatut l’avió, assegurant que els seus combatents van atacar l’aeronau amb sistemes de defensa aèria, la qual cosa va provocar que s’estavellés. Tanmateix, el Centcom no va recolzar aquesta tesi.

Amb la mort d’aquests militars, encara no identificats, ja s’eleva a catorze els soldats dels Estats Units que han mort des del començament de la guerra contra l’Iran el 28 de febrer, dels quals set van morir directament per atacs iranians, un més per una “emergència mèdica” a Kuwait i la resta en aquest incident a l’Iraq.

Per una altra banda, el president de França, Emmanuel Macron, va confirmar la mort d’un militar francès en un “inacceptable” atac amb drons contra una base militar a Irbil, a la regió semiautònoma del Kurdistan iraquià, al nord del país, on en un recompte inicial s’havia informat que sis uniformats gals havien resultat ferits.

Hores abans de l’anunci de Macron, una milícia iraquiana proiraniana havia amenaçat d’atacar “tots els interessos francesos a l’Iraq i la regió” després de l’arribada al Pròxim Orient del portaaeronaus francès Charles de Gaulle.

A més, un dron va impactar contra la base italiana situada també a Irbil causant lleus danys i però sense ferits, segons va informar el ministeri de Defensa italià.

El nou líder suprem de l’Iran va quedar “desfigurat”

El secretari de Defensa dels Estats Units, Pete Hegseth, va afirmar ahir que el nou líder suprem de l’Iran, l’aiatol·là Mojtaba Khamenei, va quedar “desfigurat” durant un dels atacs perpetrats pels Estats Units en el marc de l’ofensiva llançada juntament amb Israel el 28 de febrer passat contra el país. Hegseth, que va indicar durant una roda de premsa que Khamenei “va resultar ferit” però segueix amb vida, va recalcar que els líders iranians es troben “significativament debilitats com a resultat de les operacions militars nord-americanes”. “No estan en bona forma, estan desesperats i amagats”, va afegir. “Són sota terra, amagant-se com rates”, va aclarir.

L’OTAN intercepta un tercer míssil iranià en territori turc

Turquia va informar ahir que els sistemes de defensa antiaèria de l’OTAN van interceptar un tercer míssil balístic llançat des de l’Iran a l’espai aeri turc, un nou incident d’aquest tipus que es produeix a mesura que avança l’ofensiva dels Estats Units i Israel contra el territori iranià. El Govern turc no va especificar la regió de l’incident, però a les 0.25 GMT d’ahir van sonar les sirenes d’alerta a prop de la base militar d’Incirlik, a prop de la ciutat d’Adana, segons el diari Evrensel. Aquesta base militar acull, entre altres forces de l’OTAN, tropes turques, nord-americanes i espanyoles, que tenen un sistema de defensa aèria Patriot.