Trump retirarà 5.000 soldats d’Alemanya, que insta Europa a assumir la seua seguretat

El president dels Estats Units, Donald Trump, retirarà 5.000 soldats nord-americans de les seues bases a Alemanya, un procés que es completarà en els pròxims sis a dotze mesos. La mesura mostra el descontentament de Trump, que ja havia amenaçat aquesta setmana de retirar tropes a causa de la falta de suport dels seus aliats europeus en la guerra contra l’Iran. Aquesta acció també s’interpreta com una reacció a les crítiques del canceller alemany, Friedrich Merz, qui va acusar el republicà d’haver estat “humiliat” per Teheran en les negociacions per arribar a un acord.

Actualment, l’exèrcit nord-americà té més de 36.000 soldats en servei actiu distribuïts en diverses instal·lacions clau d’Alemanya, entre les quals la base aèria de Ramstein, el quarter general a Wiesbaden, les àrees d’entrenament de Grafenwöhr i Hohenfels a Baviera, la base aèria de Spangdahlem i el complex militar de Stuttgart.

El ministre de Defensa d’Alemanya, Boris Pistorius, considera que la “predictible” decisió dels Estats Units per retirar unes 5.000 tropes del seu país és un clar indici que els aliats europeus a l’OTAN han de reforçar la cooperació per garantir la seua seguretat mútua. “Com a europeus, hem d’assumir una responsabilitat més gran sobre la nostra pròpia seguretat”, va afirmar ahir, en línia amb els comentaris fets prèviament per la portaveu de l’OTAN, Allison Hart, en resposta a la decisió nord-americana.

L’OTAN i el paper d’Espanya

Pel seu costat, l’OTAN ha demanat als Estats Units que aclareixi els detalls de la decisió de retirar tropes a Alemanya en el marc d’una revisió més àmplia de la seua presència militar a Europa.

El republicà ha criticat repetidament els seus aliats europeus per no acudir a la crida de Washington, que juntament amb Tel-Aviv va iniciar la guerra contra Teheran el 28 de febrer, sense consultar o comunicar res prèviament als seus socis de l’Organització de l’Atlàntic Nord.

Entre els criticats hi ha Espanya, on tampoc no descarta reduir tropes en les seues bases de Morón i Rota. Tot això mentre el ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, insisteix que Espanya és un soci fiable, i la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, eleva el to davant Trump i assegura que “no som vassalls dels EUA”, mentre urgeix la UE a fer un pas endavant.

El republicà apunta a prendre Cuba “gairebé immediatament”

Donald Trump va al·ludir ahir de forma irònica a la possibilitat que el seu país “prengui el control” de Cuba en un futur proper, suggerint fins i tot una hipotètica intervenció militar després de la conclusió d’una operació a l’Iran. Durant un acte públic, va esmentar un assistent del públic originari de l’illa caribenya i va afirmar: “I ell és originari d’un lloc anomenat Cuba, que prendrem gairebé immediatament”, en un comentari que va provocar rialles entre els assistents. El mandatari va continuar la seua intervenció vinculant aquesta suposada acció amb la seua política exterior al Pròxim Orient. “Acabarem amb una primer, m’agrada acabar la feina”, va agregar amb referència al conflicte amb l’Iran.En la mateixa línia, el líder republicà va descriure en to distès el desplegament de forces nord-americans a la regió: “De tornada de l’Iran, farem que un dels nostres grans, potser el portaavions USS Abraham Lincoln, el més gran del món, s’hi atansi, s’aturi uns 100 metres de la costa i ens diguin: Moltes gràcies, ens rendim”, en al·lusió a una eventual i suposada resposta de les autoritats cubanes. Divendres va emetre una ordre executiva endurint les sancions a l’illa.

L’Iran presenta una proposta per posar fi a la guerra d’aquí a 30 dies

Les autoritats iranianes han presentat als Estats Units una proposta de nou punts per a “posar fi a la guerra” d’aquí a 30 dies, segons l’agència de notícies Tasnim, dependent de la Guàrdia Revolucionària iraniana. Teheran proposa garanties de no-agressió, la retirada de les forces nord-americanes de l’entorn de l’Iran, el final del bloqueig naval o l’alliberament d’actius iranians congelats. Així mateix, contempla el pagament d’indemnitzacions, l’aixecament de les sancions i el final de la guerra a tots els fronts, inclòs el del Líban, o la implantació d’un nou mecanisme per a l’estret d’Ormuz. L’Iran espera ara la resposta oficial dels Estats Units.Malgrat les propostes de pau, un alt comandament militar iranià va afirmar ahir que és “probable” la represa de la guerra entre l’Iran i els EUA. Mentrestant, almenys 14 integrants del Cos de la Guàrdia Revolucionària Islàmica van morir divendres mentre desactivaven artefactes explosius a la província nord-occidental del Zanjan.