El Suprem planteja portar a la justícia europea el procés de regularització de migrants
Per possible "col·lisió" amb la normativa comunitària
Cues de migrants a Lleida durant el mes de març per realitzar tràmits pel procés de regularització
El Tribunal Suprem ha plantejat a comunitats autònomes que van recórrer la regularització extraordinària de migrants impulsada pel govern espanyol que es pronunciïn sobre la procedència de formular qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) davant del "dubte" de "si podria entrar en col·lisió" amb normativa comunitària.
A través de dos providències, la Sala Contenciosa Administrativa dona un termini de cinc dies a les parts perquè puguin expressar la seua opinió respecte a consultar el TJUE, després de recursos de la Comunitat Valenciana i Aragó.
"El règim de regularització establert en les esmentades normes addicionals del reial decret suscita el dubte de si podria entrar en col·lisió amb les normes que implementen el PMAUE", el Pacte de Migració i Asil.
Els magistrats sotmeten pel que sembla de les parts "si, malgrat la vigència de la Directiva de Retorn i la seua no transposició per l’Estat espanyol, és admissible que els qui estiguin en situació irregular a Espanya no se sotmetin a una ordre de retorn, amb les excepcions particulars que la mateixa norma comunitària autoritza, sinó que se’ls reconegui un dret de residència temporal amb caràcter general i pel mer fet de l’estada irregular a Espanya".
Es tracta de dos providències que han estat dictades per la Sala Tercera del Suprem abans de resoldre sobre les mesures cautelars sol·licitades per les comunitats autònomes indicades.
