CRISI
La jutge pregunta a la Guàrdia Civil si va rebre alguna alerta sobre Ceuta
L’últim balanç de víctimes mortals a les aigües del Tarajal s’eleva a 141. La Fiscalia de Tetuan processa 25 persones per organitzar els creuaments irregulars
La jutge de l’Audiència Nacional María Tardón ha preguntat a la Guàrdia Civil si va rebre “alguna informació en els dies previs que hagués pogut alertar” de l’“entrada irregular massiva” de milers de persones que van creuar del Marroc a Ceuta entre els dies 30 i 31 de juliol. En una providència, sol·licita a la Prefectura d’Informació de l’Institut Armat que informi del “dispositiu desenvolupat pels diferents efectius de Guàrdia Civil desplegats al territori, particularment pel que fa a les operacions de rescat de les persones que s’hagin localitzat a les aigües territorials espanyoles”, així com les seues circumstàncies personals “conegudes”. En el cas dels morts, la magistrada vol saber si consta “la causa i la data de la mort”, mentre que pel que fa als “supervivents”, reclama conèixer-ne “la identitat i les dades de localització” que els agents hagin pogut recollir.
Segons les dades del ministeri de l’Interior van arribar a entrar 72.000 persones, de les quals 70.000 han tornat. Les últimes xifres situen en almenys 141 els morts a la platja del Tarajal. Un total de 78 cossos han estat recuperats en aigües espanyoles i 63, en marroquines. A Ceuta, els cossos han estat traslladats a l’antic hospital militar, que es trobava tancat des del 2018 i que s’ha convertit en un dipòsit de cadàvers improvisat on es porten a terme les autòpsies. El ministeri de Justícia ha posat en marxa durant l’última setmana un conjunt de mesures orientades a “reforçar” els seus serveis forenses i judicials a Ceuta, amb més personal i mitjans per resoldre la crisi migratòria.
Mentrestant, la Fiscalia de Tetuan ha processat 25 persones per delictes relacionats amb l’organització de creuaments irregulars o el transport de passatgers sense llicència en el marc de l’entrada dijous passat de milers de migrants des del Marroc cap a la ciutat autònoma de Ceuta.
Entre els càrrecs també es troben superar el nombre de passatgers permesos; permanència il·legal en el país després de l’expiració d’un visat; insults i agressions contra membres de les forces de seguretat; desobediència, així com destrucció deliberada de béns i instal·lacions públics, segons va recollir aquesta setmana el portal Hespress. Fonts diplomàtiques marroquines neguen taxativament que s’hagi produït una “relaxació” per part de les autoritats de les polítiques migratòries.
D’altra banda, el Marroc ha fet públic que el rei Felip VI va traslladar un missatge de felicitació al monarca marroquí Mohamed VI per la celebració del Dia de Tron que es va commemorar el 30 de juliol passat, festivitat que va coincidir amb la jornada de les entrades massives de migrants a Ceuta, i en el qual va destacar que els “llaços de germandat, amistat i cooperació seguiran” amb el Marroc.
En un altre ordre de coses i enmig de la crisi, l’arquebisbat de Pamplona i Tudela ha demanat disculpes per les “poc encertades” manifestacions fetes a la xarxa social X pel rector d’Huarte, Javier Aizpún, en les quals qualificava d’“invasió” l’entrada massiva de migrants a Ceuta, acusava el Govern d’Espanya d’estar “sotmès a l’enemic” i feia una crida a la “reconquesta del Marroc”, entre altres qüestions.