25 anys d’eternitat: quan el romànic de la Vall de Boí va esdevenir universal
L'església de Sant Climent de Taüll.
La nit del 30 de novembre del 2000, la Vall de Boí, l’Alta Ribagorça i tota la demarcació de Lleida estava pendent del que estava a punt de passar a l’altra punta del món. A la ciutat australiana de Cairns, els màxims responsables de la UNESCO s’havien de pronunciar sobre la candidatura del romànic de la Vall de Boí a ser Patrimoni Mundial.
L’expedient 988 va ser resolt de manera favorable i la data es va convertir en un punt i a part en la història contemporània de la vall. La candidatura l’havia impulsada anys abans la Diputació de Lleida, amb el llavors president Josep Pont al capdavant, mentre que l'ajuntament de la Vall de Boí, liderat aleshores per l'alcalde Joan Perelada, va ser l'encarregat de presentar-la a la UNESCO. Totes dues institucions havien confiat des del primer moment en aquest patrimoni i en les seves possibilitats de convertir-se en Patrimoni Mundial.
Les nou esglésies reconegudes en la declaració són Sant Climent i Santa Maria de Taüll, Sant Joan de Boí, Santa Eulàlia d’Erill la Vall, Sant Feliu de Barruera, la Nativitat de Durro, Santa Maria de Cardet, l’Assumpció de Cóll i l’ermita de Sant Quirc de Durro. Construïdes entre els segles XI i XII, totes van ser encarregades pels senyors d’Erill i formen un conjunt icònic del romànic llombard, considerat l’estil arquitectònic de referència per als nobles de l’època.
Vista d'Erill la Vall, amb l'església de Santa Eulàlia.
Aquell 30 de novembre, la UNESCO va valorar dues característiques cabdals del romànic de la vall: d’una banda, el fet de ser un testimoni dels intercanvis culturals que hi va haver arreu del continent europeu a l’edat mitjana, amb el valor afegit que van travessar els Pirineus; i de l’altra, representar un exemple d’art romànic que s’ha mantingut gairebé intacte en un entorn natural i urbanístic poc alterat, un fet fonamental per a la comprensió de l’arquitectura medieval en l’emplaçament primigeni.
El fet que les pintures murals originals que s’havien conservat fins a començaments del segle XX fossin al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) de Barcelona no va ser un hàndicap per a la resolució final. Ben mirat, el reconeixement internacional segurament va ser el revulsiu necessari perquè el 2013 s’instal·lés el mapatge de les pintures de Sant Climent de Taüll, que permet contemplar l’emblemàtic Crist en Majestat en el seu emplaçament genuí.
El turisme cultural a la Vall de Boí es va multiplicar ràpidament des de l’obtenció d’aquest reconeixement. De fet, la xifra anual de visitants s’ha quadruplicat en aquests vint-i-cinc anys. Això demostra que el segell de la UNESCO és el segell de prestigi en l’àmbit del patrimoni cultural i és un marc inestimable per a la conservació, la promoció, l’estudi i la projecció del conjunt monumental de la vall. I, a més a més, ha permès atreure turistes interessats a conèixer un municipi i una població local que cuida el patrimoni i també la seva història.
Text: Jaume Barrull Castellví
