Un plaer i un honor
La setmana passada es van complir 41 anys des que vaig arribar a SE GRE, tot just sortit de l’Autònoma de Barcelona i amb la maleta carregada de somnis, que en bona mesura s’han fet realitat en aquest llarg període en què he passat per tot l’escalafó del diari i l’empresa. Ara, perquè el temps és jutge inexorable, arriba la jubilació i el moment del relleu per passar el testimoni a Anna Sàez Mateu com a nova directora del diari, designada per unanimitat pel consell d’administració de l’empresa.
Pel que fa a mi, deixaré la primera línia i continuaré al servei de l’empresa en funcions d’assessoria i representació i les que es dignin a encarregar-me el president o la directora, perquè vuit lustres no es poden esborrar d’una tacada. Ha estat un període apassionant perquè hem tingut la sort de veure nàixer el diari, trontollar a la dècada dels vuitanta, recuperar-se als noranta i consolidar-se plenament al segle XXI com a diari líder de les nostres comarques i capçalera d’un grup empresarial multimèdia independent i rendible.
Vam nàixer quan governava la UCD i s’acabava de recuperar l’autonomia de Catalunya i hem vist passar socialistes, populars, convergents o republicans, vam canviar de la pesseta a l’euro, de la màquina d’escriure a la impressió digital, hem narrat l’auge de l’independentisme i hem patit amb tota la societat els estralls de la pandèmia sense faltar ni un dia a la nostra cita. Assistir a tots aquests canvis des de la talaia d’un diari ha estat un repte i tota una aventura i encara més assumint responsabilitats com a director de redacció i responsable de continguts des del 1992, i malgrat que lògicament hi ha hagut dies de tots els colors, puc assegurar-los que ho hem passat bé i que personalment ha estat un plaer perquè he fet el que més m’agradava. I a més, sense condicions, sense ingerències, sense instruccions de cap mena, cosa poc habitual al sector, i que cal apuntar en l’haver del nostre president i amic Robert Serentill, que des del primer moment ha facilitat tots els mitjans necessaris i ens ha deixat treballar segons el nostre criteri, sense més exigència que ser un diari de Lleida i al servei de les persones i els interessos de Lleida i amb el lema que “a SEGRE hi hem de cabre tots”.
I si d’alguna cosa em sento especialment orgullós després d’aquests 41 anys, amb més de trenta en primera fila a la direcció i al consell d’administració, és que hem sabut crear un equip, i si em perdonen l’arrogància fins i tot un estil SEGRE, que passa per la dedicació, l’exigència, el rigor, la necessitat de contrastar fins a l’últim extrem, la professionalitat i la lleialtat als colors de la casa. Des que va aparèixer, han estat principis innegociables que s’han anat transmetent de veterans a novells i que han permès crear un equip sòlid, professional i intergeneracional, en el qual, com he repetit fins a la sacietat, tots som necessaris però ningú és imprescindible.
També ha estat un honor representar aquesta casa i liderar aquest equip, que cada dia s’ha esforçat per fer un diari millor i estic convençut que amb la direcció d’Anna Sàez, una periodista de raça formada a la casa i amb una àmplia trajectòria, es mantindrà l’estil, adaptat als nous temps digitals, i es millorarà el projecte. Per la meua part, només em queda agrair a tots els meus companys el su port i la dedicació i als lectors, l’atenció i la comprensió, i acomiadar-me amb la frase del mític director del Washington Post, Ben Bradlee, que he intentat seguir des del primer dia: “Més important que fer el diari que vulguis, és voler el diari que fas.”
