Llegir Sala-Valldaura

Escriure poesia és potser provar d’interpretar des de la paraula –en certa forma, doncs, des de la raó– la complexitat del que existeix. És a dir, aportar el testimoni de la nostra mirada projectant-se sobre la realitat, sovint caòtica, i esforçant-se a trobar-hi un ordre i un sentit. Entre els escriptors catalans actuals, ocupa un lloc rellevant Josep M.

Sala-Valldaura, autor d’una obra notable com a poeta i com a assagista. Recentment s’ha publicat, a cura de Nathalie Bittoun-Debruyne, el volum Amb tinta blanca. La poesia de Josep M.

Sala-Valldaura, que aplega estudis realitzats per dues figures eminents de la catalanística internacional, Marie-Claire Zimmermann i Jad Hatem. Com ens recorda Nathalie Bittoun-Debruyne, evocant Antonio Skarmeta, la poesia no és de qui l’escriu, sinó de qui la fa servir. I és cert que el cicle poètic no es tanca fins que té lectors i certament s’arrodoneix si hi intervé, a més, la mirada d’un crític.

En aquest volum conflueixen dues aproximacions diferents a la poesia de Sala-Valldaura. Marie-Claire Zimmermann ho fa amb l’anàlisi de cinc llibres, que esdevenen més transparents amb l’estudi formal i temàtic que en fa. Sala-Valldaura a la seva poesia dibuixa un cert autoretrat i hi reconeixem els eixos de la seva consideració de l’existència.

Hi tracta de la consciència del temps, de la pèrdua de les persones estimades, de l’amor, de la naturalesa de la llengua per a la comprensió i la construcció del món, del riu com a metàfora de la vida, de la recerca de l’origen, del silenci de Déu.. S’hi perceben, en paraules de Zimmermann, “una terrible lucidesa” i “una profunda malenconia”. La poesia de Josep M.

Sala-Valldaura en reflecteix la humanitat, la saviesa. A la segona part del llibre, Jad Hatem hi pren en consideració poemes concrets, que, amb un plantejament que integra la perspectiva filosòfica, analitza minuciosament posant-los en relació amb textos fundacionals de la cultura mediterrània i amb la veu d’altres poetes com Antoni Clapés. Jad Hatem hi examina l’experiència del silenci i la paraula.

Amb tinta blanca ens il·lumina a l’hora d’endinsar-nos pels camins de l’obra de Sala-Valldaura.