Gat de masia

S’ha parlat poc i malament dels gats de masia. Possiblement perquè és un dels col·lectius de la nostra societat més invisibilitzat. Certament hi ha molts gats i es deixen veure com aquell qui més (fins i tot amb greus problemes socials d’exhibicionisme). Penso en el gat vell, carabasser, apedaçat, fogoner, de mar, terrari, amb botes, impermeable…

Hi ha també molt gat per llebre (i pebre); d’altres que juguen al gat i la rata; els que busquen cinc peus al gat, o bé els que van tot el dia gat. Hi ha molt gat, però poc gat de masia. I d’aquí plora la criatura i també el padrí. No sé si teniu el gust de conèixer algun gat de masia. Jo al llarg de la vida, per motius professionals, n’he tractat. Per ser sincers he fet amistat amb molts. Alguns els considero del meu cercle proper. I els he consultat mantes vegades decisions personals i que demanaven una ràpida resposta. Només per posar un senzill exemple: informació classificada sobre la cotització de la rata a la borsa de Tòquio durant la crisi del marrameu. El que vull dir és que el gat de masia no és el que sembla. Ell també és una víctima.

Tothom pensa en el gat de masia com un ésser esquerp, feréstec, orc. Algú que no vol que el molestin, el destorbin. D’acord. Potser eremític, esquiu, sec, tancat. N’heu sentit a parlar com un secret a miols.

És un gat esgarrapat pels estereotips. Escanyat per una fama que no el deixa jeure ni a la palla. Sempre dret. Amatent. Neguitós. Nerviós. Ansiós. Malgrat que el gran Frank Sinatra li va dedicar una cançó universal i sideral: My way. Se’ns estarrufa el pèl només de sentir-la.

A la seua. El gat de masia continua fent el seu camí. A la seua bola. Quan tot gat sobre la capa de la Terra té por de caure en una depressió (diagnosticada pel Servei de Sanitat dels Gats Humanitzats) si veu un ratolí pigmeu. Quan qualsevol minin s’ha venut les ungles en nom de la pau i així evitar l’hemorràgia del planeta per a vegetals i minerals. Quan els gats tenen psicòleg, dentista, perruquer, anestesista, xofer, coach emocional, assessor de digestions… Quan els gats no són gats. Quan els gats són persones. I les persones volen ser gats. El gat de masia. Dels afores. D’enlloc. De ningú. De res. Només ell té el que vol tothom: la llibertat.