SEGRE

Creat:

Actualitzat:

A Washington enyoren les piscines de Lleida. Snif! Ho parlo per obra i gràcia dels píxels amb una xiqueta préssec. Un dels milers de fruits humans, virolats, que volen des de la rampa de llançament planetari que és la nostra terra. Xof, xaf. Això troba a faltar l’Àngels des de la capital dels EUA. Perquè a les piscines de poble passa tot. Entrepà d’espai i temps. Decorat i rellotge de la vida a l’estiu.

A la Catalunya interior. A la Catalunya que no veu el mar. Aquí, la piscina va ser un medicament. Va curar la hidrofòbia, la ronya física i moral, la paràlisi dels tímids i els feréstecs. La piscina despulla el dol per vestir-te de blau. Una teràpia col·lectiva: les llàgrimes tristes poden ser gotes de felicitat. Una pedagogia porta a porta. A la Terra Ferma cada persona porta una piscina dins. Com la seua capseta de somnis.

La piscina és el somni humit del país que somia. Una piscina és un eco de mar. Una dutxa per treure la pols de l’esperit. Una revolució líquida a l’existència eixuta. L’estiu dut a domicili. Una esbandida general. Una rentadora socialitzada. Un comprimit que transforma la persona i tot el que l’envolta. Som la roba estesa després de la remullada a una piscina. Així, per què vols la platja?

La platja és bigarrada, massiva, cridanera, immensa, esmunyedissa, llunyana! La piscina és controlada, apamada, propera. Un comandament a distància familiar. La piscina és un mar en miniatura. La piscina és casa. I és com una casa. On hi ha aigua hi ha habitacions, portes, finestres, taules, coberts, roba, fotografies, memòria... La piscina és la manera que hem tingut els que no hem tingut aigua de trobar-ho a faltar tot. La piscina és mullar-se de nostàlgia, però afonada. Sortir d’una piscina és sospirar de fred i esperança com quan venim a la vida. La piscina és el nostre pa amb oli i sal amb presa de xicolata, o amb nocilla, o el que vulgueu, fins arribar a grans. Mosseguem l’ham d’estranyar-nos. No és aigua, no és clor, no són els banyadors, les tovalloles, no és una piscina: és l’enyorament que espera que sempre ens hi llencem.

Hi ha aigua. La piscina és un miracle. El país és tan petit... I ha somiat tant i tant. Hem fet un mar de piscines. Trossos, bocins, retalls d’aigua i de cel. Però darrere aquest miracle hi ha suor infinita. Suor que no cap ni al mar. Suor de persones que trobem a faltar.

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking