Mercat global i lliure
La societat que es percep a si mateixa com a heterònoma –governada per lleis i normes que venen de fora–corre el risc de no evolucionar mai. Amb la globalització negativa, que introduïa Bauman, aquest fenomen s’accentua: el malestar s’estén i no podem identificar-lo amb claredat. Quan, en l’intent d’anomenar-lo, recorrem a termes abstractes com “neoliberalisme”, “capitalisme” o “dinàmica global”, sembla que la solució es trobi enllà del que és tangible, transformable.
I més encara: quan la globalització dissol les fronteres entre països sense haver reconnectat la humanitat amb la idea de llibertat real, no és estrany que sorgeixi la necessitat de recuperar límits. El nacionalisme (o el tancament identitari) pot ser llegit, sovint, com una resposta desesperada, un intent de reconduir una quotidianitat que se’ns escapa. És un acte per apaivagar el desànim i recuperar una certa sensació de control. Però l’hem tingut mai, aquest control?
Incapaces de minorar el ritme vertiginós del canvi, i encara menys de preveure’n la direcció, les persones ens centrem en allò que creiem controlar. Tanmateix, aquesta sensació és fictícia, perquè l’esfera de la seguretat individual està exposada als capricis del mercat: poders externs ben concrets que operen fora de l’abast de les persones. En el context dels temps líquids, els individus queden sotmesos a una lògica competitiva que erosiona la solidaritat i segrega el sentit comunitari.
Això no obstant, si aconseguim trencar amb el mite de la societat heterònoma i alhora recuperem la crítica de Bauman sobre les dinàmiques globals, podem percebre una escletxa lluminosa. I si afegim el propòsit vital que l’autor Víctor E. Frankl identificava en el seu llibre L’home en la recerca de sentit com a font de llibertat interna, apareix una oportunitat: de ser i fer de manera diferent –en sentit majúscul. Perquè seria un error pensar que la incertesa tant individual com estructural està buida de veritat.
Aquest interstici, que comença amb el reconeixement de la nostra condició com a subjectes lliures, podria acabar per transmutar en globalització positiva. Que no és aquella que dissol identitats en un model únic, sinó la que connecta subjectes, terres i propòsits col·lectius des del reconeixement mutu, la interdependència conscient i la capacitat de crear sentit, enllà del mal anomenat mercat lliure.
