'El loco'

Javier Milei, candidat a president de la República Argentina, parla amb el seu gos, però això és l’únic normal que fa, fins i tot tenint en compte que el seu gos està mort. Parlar amb els gossos és la cosa més natural del món, ja que aquests animals, a diferència de la majoria de les persones, escolten, i parlar amb ells sent difunts és símptoma que no se’ls ha oblidat. Ara bé; Javier Milei és una criatura tan limitada moralment i espiritualment, que per parlar amb el seu gos mort, Conan, necessita un mèdium.

A partir d’aquí, tot en Milei és pertorbador i catastròfic, cosa que, això sí, podria conduir-lo a la presidència de l’Argentina tranquil·lament. El personatge, admirador de Trump i Bolsonaro, i simpatitzant de Vox, és partidari de les armes, de la prostitució, de la venda d’òrgans i fins i tot de nens, de la privatització total d’Estat i d’una altra porció d’enormitats. Com és natural tractant-se d’un ésser així, és negacionista del canvi climàtic, aquesta cosa que s’han inventat els rojos per ficar por, i es reputa d’“anarcocapitalista” i de “llibertari de mercat”, fet freqüent, això de titllar-se d’àcrata en qualsevol de les seues modalitats, entre la gent d’ultradreta. Amb tot el relacionat fins aquí, en tindríem prou per compondre el perfil d’un desequilibrat, però allò de necessitar un mèdium per parlar amb el seu gos mort és, des del punt de vista psicològic, la gota que curulla el vas.

Perquè Milei no només utilitza un mèdium per xarrar amb el Conan, sinó que, quan va morir el pobre cànid, el va fer clonar i ara, pel que sembla, gaudeix de la companyia de quatre o cinc rèpliques de l’original. Clar que el presidenciable no es conforma de disfrutar d’una manera corrent, llançant pals perquè els gossos els portin o passejant amb ells pel camp, que a l’Argentina n’hi ha molts, sinó que gaudeix de la seua assessoria política i econòmica, o això diu ell. Així, entre la comunicació a distància amb el Conan i la presencial amb els seus clons, el paio ha elaborat un programa tan ximple que està tenint un èxit enorme. Ha sortit fa poc un llibre, El loco, de Juan Luis González, que biografia el personatge. Si la bogeria és el sofriment inútil, tot dolor serveix per a alguna cosa però el de la bogeria no, estem davant d’una criatura que, a cavall d’aquesta força i d’aquest magnetisme propis dels orats, podria portar els argentins, tan avesats a patir, a patir molt més i molt més inútilment.