BOIG PER TU
Invisible Grand National

Rachael, amb el Minella Times.
Un dels pocs avantatges que tenia el fet d’existir únicament una cadena de televisió en aquest país era que, igual que el No-Do estava a l’abast de tots els espanyols, es podia accedir a qualsevol esdeveniment sense necessitat de tocar el comandament (bé, tampoc existia amb un únic canal a l’aparell receptor). Tant podies veure el festival d’Eurovisió, com el clàssic Barça-Madrid, com un combat de boxa quan encara era conegut com “el noble art de les dotze cordes” o coses més exòtiques com la regata Oxford-Cambridge, el rugbi de les Cinc Nacions (Itàlia encara no havia estat acceptada) o, i aquí volíem arribar, el Grand National.
A casa, i d’això fa moltíssims anys, érem molt fans de l’anual cursa d’obstacles des de l’hipòdrom d’Aintree, pròxim a Liverpool. 183 anys d’història, que es diu aviat. Aquesta edició no es va poder veure a Espanya excepte que fos en streaming. Cap cadena hi va apostar.
Una llàstima perquè el fet va impedir veure en directe el primer triomf d’una dona al Grand National: la irlandesa Rachael Blackmore muntant Minella Times.