Un lleig evitable
D’acord, sí. Si un volia veure des del sofà de casa la final de la Copa del Rei, podia escollir la nostrada retransmissió de TV3. Als antípodes, la de Movistar +. Però a La 1 van optar (i no és la primera vegada que ho fa) per una solució mixta. Les evolucions del partit podien seguir-se en castellà amb els de sempre, Juan Carlos Rivero com a veu principal i, a banda dels micros arran de gespa, els comentaris de Luis Milla, Chapi Ferrer i Mario Suárez. L’altra opció, que a Catalunya no feia falta donar-li al menú del comandament, era seguir-la en català amb Àlex Castells, Gerard Autet, Jofre Mateu i l’aitonenc Francesc Latorre a peu de camp. Correcte i destacable. Però, ah, amigo! La prèvia, des de La Cartuja, en castellà, però el pitjor estava per venir. Després del xiulet final de la pròrroga, ens vam quedar a quadres quan Àlex Castells va anunciar allò de “ho deixem aquí; la celebració del Barça en castellà amb Rivero i companyia”. Cómor...? I més havent guanyat la Copa, escoltar la festa amb el poc entusiasme de les veus titulars... Va resultar ser d’allò més lleig, la veritat sigui dita.
