El dia dels transistors
Des de la llarga nit del 23-F del 1981 no havíem tornat a veure res semblant. Aquest dilluns, 28 d’abril, 44 anys després, les ràdios analògiques, sí, aquestes que funcionen amb uns artefactes anomenats piles, van tornar a ser bàsiques perquè el personal sabés què estava passant al llarg d’aquelles dotze hores, minut amunt, minut avall, en què Espanya sencera es va quedar a les fosques. Sense llum, sense tele i sense mòbils (el sector adolescent, i el que no ho és, es va quedar en xoc sense xarxes socials), va caldre recórrer a aquell transistor guardat a les golfes, o comprat contra rellotge al basar de la cantonada. La ràdio va recuperar tot el seu protagonisme. Per cert, i canviant de tema. Algú hauria d’explicar a Belén Esteban els senyals que li està enviant la divina providència sobre el seu salt a RTVE. Gaire normal no és que el seu programa, bé, seu i de la resta d’exmembres de Sálvame, hagi hagut d’ajornar l’estrena per segona setmana consecutiva. Primer per la mort del papa Francesc i segon per l’apagada. Iker Jiménez hauria d’intervenir en l’assumpte.
