Les llàgrimes d’un alcalde

Els alcaldes, en general, no són de llàgrima fàcil. Solen controlar els sentiments mostrant fermesa o fent cara de pòquer. Tanmateix, al Grand Prix d’aquest dilluns vam veure com l’alcalde de l’Arboç, Joan Sans, es trencava quan després d’una decisió seua, el seu poble, que tenia les semifinals a l’abast de la mà, quedava eliminat. L’Arboç tancava el programa amb l’última pregunta de la prova del Diccionari. Si l’encertava, passava. Si fallava, quedava fora. El Diccionari consisteix a endevinar si la definició que el programa dona a una paraula és certa o no. L’assessor i el padrí, van apostar pel no, però l’alcalde va dir que sí. I la resposta correcta va ser el no. Podia haver-ho resolt amb un “ho sento molt. M’he equivocat. No tornarà a passar”, però va assumir com a pròpia l’eliminació de l’Arboç i de manera no dissimulada anava deixant anar llàgrimes mentre presentadors, rivals, els madrilenys de Cabas de la Sagra, i el públic intentaven consolar-lo corejant el seu nom. Dit això, el programa hi ha tornat, va acabar passada la una de la matinada. No té remei.