Fins a l’estiu que ve
Ha acabat la temporada del Grand Prix de La 1 amb l’absoluta certesa que ha estat l’autèntic rei de l’estiu televisiu. Un concurs capaç d’agradar igualment avis, pares i fills, malgrat l’excessiva durada i sobretot els intempestius finals més enllà de la mitjanit, tot i tractar-se d’una etapa vacacional. El cas és que des que es va estrenar un 17 de juliol del 1995 sota el títol de Cuando calienta el sol (un any després ja va adoptar el títol de Grand Prix), s’han complert ja trenta anys.
És veritat que ha tingut aparicions i desaparicions, fins i tot presències en altres cadenes, sempre autonòmiques, això sí, però el cert és que des del seu retorn el 2023 aquí està, arrasant en audiències i amb un presentador, Ramón García, que ja va estar en el programa fundacional, i que sense la seua presència no tindria sentit el xou, perquè Ramonchu és el Grand Prix. Per cert, San Sebastián de La Gomera ha estat el guanyador, en un espai redó, tret de l’innecessari risc de Los troncos locos i l’innecessari Diccionario, que juga el rol dels penals en una final futbolera.
