La vida sempre s’obre pas

Tremenda la metàfora que ens va mostrar dimecres la retransmissió en directe d’una cada vegada més adulterada Vuelta Ciclista a Espanya. Els corredors es van posar de ple en el cor del Bierzo per ascendir fins al cim d’El Morredero, on hi havia fixada la meta. Va ser una ascensió estranya, per qualificar-la suaument, serpentejant la carretera entre terres cremades, boscos i vegetació arrasats i ennegrits pels devastadors incendis de fa tan sols uns quants dies. Però, i aquí ve la lliçó, la vida sempre aconsegueix obrir-se pas.

Dit això, aquesta Vuelta ja no sembla tenir solució. La contrarellotge individual d’ahir a Valladolid, curant-se en salut, va passar dels 27 quilòmetres previstos a 12, suprimint el final en alt, per evitar més incidents. Els corredors ja han amenaçat d’abandonar i, a l’espera del que passi demà, Madrid, en l’última etapa, estarà blindada, la qual cosa és inèdita en una competició ciclista. Uns pretenen que l’etapa no se celebri i els altres, que els ciclistes aconsegueixin traspassar la línia de meta. Un no parar.