L’exemple de la Premier

Aprofitant el parèntesi nadalenc del futbol domèstic, vam posar els ulls en la Premier britànica, que aquesta sí que no para. Potser per fer bandera que va ser la inventora d’aquest joc en què onze cavallers en pantalons curts es dediquen a donar puntades de peu a una pilota. El cas és que veient els seus partits ens hem adonat que el seu futbol i el nostre estan a anys llum de distància. Aquí, a Espanya, els futbolistes (tret d’honroses excepcions, és clar) estan programats per enganyar l’àrbitre i provocar el rival i els aficionats (sempre que juguin com a visitants). Aquest cap de setmana ho vam veure en el Rayo-Getafe i en l’Espanyol-Barça (aquest menys, la veritat, però van sobrar insults, pancartes i llançament de botelles buides, això sí, al final). A la Premier vam veure l’Arsenal-Aston Villa. S’hi jugaven el liderat (primer contra tercer). Tot va ser una bassa d’oli amb un detall. Amb 2-0, l’àrbitre se’n va anar al VAR per veure si el tercer gol local era legal o no. Ni tècnics, ni jugadors, a diferència d’aquí, li van dir ni ase ni bèstia. Ni un acostament, ni una protesta, res de res.