Crònica anunciada de la mort del sector metal·lúrgic a Lleida

Soc treballador del metall a Lleida des de fa 36 anys. El passat 7 d’abril, el president de FEMEL, Jordi Rull, alertava de la manca de mig miler de soldadors i reconeixia la dificultat per captar joves. Algunes empreses han de rebutjar projectes per manca de personal qualificat. Aquell mateix dia es va fer la tercera reunió del conveni del metall. Tot i que la patronal havia expressat voluntat de modernització, ara només proposa una pujada salarial per sota del recomanat, i amb clàusula d’absorció, que penalitza qui cobra per sobre de la taula. No volen parlar de salut laboral, baixes, jubilacions, dietes ni guàrdies. 

El conveni de Lleida és el pitjor de Catalunya i un dels més baixos d’Espanya. Un peó a Biscaia cobra com un enginyer aquí. Així és impossible retenir talent o atreure relleu generacional. Sense un conveni digne, el sector continuarà morint, amb o sense mà d’obra d’origen. Per un futur digne, lluitarem fins al final.