"Molt presumir i parlar de la salut mental, però a l’hora de la veritat no es fa res"

És indignant, perquè molt presumir i parlar de la salut mental, però a l’hora de la veritat no es fa res, et toca una psiquiatra que et diu que la culpa és teua, estàs amb depressió i volent suïcidar-te, sol·licites canvi de metge psiquiàtric i aquest diu que t’aguantis, pren-te aquesta pastilla i fins a la pròxima, res d’empatia i tu segueixes igual fins i tot amb el medicament, tornes a sol·licitar canvi perquè no veus avenç per cap costat... “Fins que passi un any no es pot canviar.” De debò? Has de tornar amb un metge que no fa res per tu, només pastilles? És com si a una persona maltractada l’envies amb el maltractador, l’únic que s’aconsegueix és enfonsar-te més i tenir pensaments intrusius... Molt presumir de salut mental però a l’hora de la veritat...