Qui vetlla pel nostre son si els Mossos d’Esquadra no ho fan?
Fa poques nits, entre les 20 i les 02.00, la tranquil·litat d’un barri sencer es va transformar en un espectacle sonor indesitjable. A la sala municipal de Torregrossa va tenir lloc una pregària de la comunitat musulmana, un esdeveniment que, sense voler, es va convertir en una prova de resistència per als veïns.
Els ecos no es van quedar dins les parets de l’edifici: van travessar carrers, balcons, murs i els nervis de tots aquells que, a aquelles hores, només desitjaven dormir. Què fa un ciutadà responsable?
Truques al 112, truques als Mossos d’Esquadra, els qui haurien de garantir la nostra tranquil·litat. I què reps? Una lliçó pràctica de paciència. La primera trucada? “Enviarem una patrulla.” Una hora més tard, el soroll era el mateix, però la paciència dels veïns havia desaparegut. La segona trucada? “No trobem l’adreça.”
Curiós, perquè quan es tracta de radars i multes, localitzar un lloc és qüestió de segons. La pregunta és senzilla: qui protegeix el nostre son si la policia no intervé? Si per dormir bé hem de posar-nos taps a les orelles, avançar el despertador o esperar que altres acabin les seves pregàries, de què serveix el número d’emergències? A les 2 de la matinada tot va acabar. Jo mateix no vaig veure el desenllaç… Van venir els agents? No ho sé.
Vaig aconseguir dormir unes hores, sí, però a les 5 sonava l’alarma per anar a treballar. Dues hores de son: el regal dels Mossos per a un contribuent que paga impostos. Moltes gràcies! Aquesta carta no és contra cap comunitat religiosa: tothom té dret a la seva fe i pràctiques.
El problema és el soroll i la falta d’intervenció. Si demà un grup d’aficionats al futbol fes el mateix escàndol a la mateixa sala, rebríem el mateix tracte? O només dirien que “no és tanta gresca”? La meva conclusió: si els Mossos no troben adreces i el 112 no protegeix la tranquil·litat, potser és hora de crear una nova institució: els “Protectors del Son Públic”. Segur que tindrien més èxit que les patrulles fantasma d’ahir a la nit. Amb respecte, però també amb ulleres de nit.
