La primavera lleidatana

Avui tanquem uns dies de valors i de tradició. Vull agrair-vos a totes i a tots la participació en els actes de la Setmana Santa. Especialment, a les persones i entitats que la feu possible. Demà, el dilluns de Pasqua ens brinda l’oportunitat d’aplegar-nos amb amistats i amb família per menjar la mona i descobrir amb què ens sorprenen enguany els pastissers i les pastisseres, els forners i les forneres de Lleida. Un any més, tindrem la sort de recollir l’escollida amb estima pels padrins i les padrines.

Jo també ho faré. I després, ens atraparà Sant Jordi com un esclat de primavera. Simbolitza, d’alguna manera, el retrobament al carrer després dels mesos de fred. Les tardes s’allarguen i sentim que les estones valen el doble mentre espremem al màxim cada hora de llum gaudint totes les opcions que ens ofereix Lleida.

La diada dels llibres i de les roses omplirà la Rambla de Ferran, gaudint per primera vegada, i encara que sigui provisionalment, de la plataforma única que ens proporcionen els treballs que s’hi estan fent. Tindrem espai per saludar-nos i regalar-nos afecte que és, al cap i a la fi, el que dona sentit als obsequis. Però no serà només un dia, serà tota una setmana la que dediquem a les lletres. Us animo a participar de les activitats que hi ha organitzades fins diumenge vinent. Entre elles, diverses maneres d’homenatjar l’apreciada escriptora Rosa Fabregat, que ens va deixar a finals de l’any passat. El talent lleidatà és indiscutible en tots els vessants, com s’encarreguen de demostrar les autores i els autors de casa que compten les hores que falten per Sant Jordi escalfant mans i bolígrafs per signar les seves obres i comentar la jugada amb lectores i lectors.

Un altre artista, Oriol Caminal, dibuixa amb encert al cartell de la Festa Major de Sant Anastasi, en forma de rellotge circular, tota la cultura popular que podem gaudir en un sol dia de maig: des dels trabucaires que desperten la jornada fins a les revetlles que la tanquen. No hi falten ni el carismàtic Marraco ni cap dels imprescindibles de la nostra celebració, que és com és perquè som com som. Les lleidatanes i els lleidatans sou els veritables protagonistes d’aquestes festes, sempre esperades i sempre participatives. La Festa Major és identitat, és implicació, és cohesió i és gana d’omplir els carrers i places per fer brillar Lleida.

Abans, però, tornarem a quedar bocabadats amb la màgia dels titelles. La Fira arriba a la seva 36a edició amb la mateixa energia i entusiasme amb què la van fer néixer l’enyorada Julieta Agustí i Joan-Andreu Vallvé. Al llarg dels anys, s’ha consolidat com una cita imprescindible per a un públic fidel i apassionat, i com una plataforma d’excel·lència per a la creativitat en una disciplina escènica que captiva petits i grans. I el calendari festiu inclou, a més, dos grans esdeveniments que parlen molt clarament de la capacitat de Lleida per construir cultura i tradició. Un, la Festa de Moros i Cristians, a partir del patrimoni històric. L’altre, arrelat en la nostra essència, personalitat i qualitat gastronòmica: l’Aplec del Caragol.

Amb totes aquestes celebracions –no vull oblidar les festes majors dels barris i de les partides de l’Horta–, per a les persones i les entitats directament implicades en les organitzacions, arriba el moment més il·lusionant i de més responsabilitat: compartir tot allò que s’ha estat treballant i construint durant mesos. Resulta admirable la magnífica suma d’esforços, el minuciós engranatge que construïm conjuntament per fer possibles unes cites multitudinàries que activen la ciutat i la projecten arreu. Aquest esclat de primavera subratlla el talent artístic i cultural de la nostra ciutat, la força de Lleida per fer créixer les tradicions populars, però també ha de servir per celebrar un dels nostres béns més preuats: l’espai públic compartit. És el millor escenari que tenim per viure amb civisme i respecte mutu no només aquestes setmanes d’activitat festiva incessant, sinó cada dia de l’any.