Allà d’allà
Nosaltres, nosatres, nosatros, mosatros, naltres, naltros, noltros, natres, natros, nantres, nantros.. són diverses maneres de parlar d’arreu dels Països Catalans: Sardenya, Andorra, el Rosselló, les illes Balears, l’anomenada Catalunya Vella, la Nova, el País Valencià i la Franja de Ponent. Són parlars diferents, cert, però són la mateixa llengua. Fa temps, però, que amb la vella metodologia del “divide et impera”, l’Estat al qual vam ser tan amablement incorporats el 1714 tracta de fragmentar tota forma d’unitat: religiosa i simbòlica (obres d’art de la Franja, partició de la diòcesi per fer coincidir límits polítics amb religiosos), social (amb sobrecàrrega inassumible d’immigració), política (prohibició constitucional expressa de federació de “comunidades autónomas”) i lingüística (invenció del lapao, del “xapurriau”, del “valencià blaverista”...). Tot plegat, pel que fa a la llengua, té l’objectiu final d’aconseguir la substitució completa del català pel castellà, un objectiu de més de tres-cents anys d’antiguitat per al qual s’han emprat diferents metodologies: prohibició expressa de parlar la llengua (hi ha constància de multes per haver parlat per telèfon en català), menyspreu per l’ús: “Habla en cristiano”, prohibició de tot ús formal o públic de la llengua (al teatre, en escriptures, en testaments, als jutjats i a les escoles). No cal que m’estengui més. A tot l’Estat, tothom qui vol saber, sap.A la Franja de Ponent en saben un niu de tot plegat perquè, al costat del “tractament habitual”, reben una dosi afegida de tractament etnocida i de colonialisme lingüístic. Acabo de llegir el llibre que dona títol al meu article d’avui: Allà d’allà. Alfabet incomplert de la Franja de Ponent, publicat per Llibres de l’Índex (tant el títol com el nom de l’editorial tenen el seu punt). El seu autor és Quim Gibert, un fragatí nascut a Arenys de Mar que du la Franja al cor i al cap. El més ferm, constant i coherent defensor de l’ús de la nostra llengua a tot lloc i tothora que conec. Si voleu assabentar-vos de la realitat del català a la Franja (i gairebé d’arreu), des de pluralitat d’angles, escrit amb una prosa clara i contundent, amanit d’exemples i analogies entenedores, llegiu aquest llibre, s’aprofita tot.
