SEGRE
Expectatives: motivació i acció

Expectatives: motivació i accióSEGRE

Creat:

Actualitzat:

Cada dia i cada any de la nostra vida ens enfronten al repte d’abordar tot allò que hem de fer. Òbviament, en el contingut seran diferents, però sempre plantegen dos qüestions a gestionar: les ganes amb què les afrontem i aconseguir dur-les a terme.

Executem moltes tasques de forma automàtica, basant-nos en rutines que funcionen com mecanismes de tir. Un exemple és la rutina d’arreglar-se i esmorzar, que podem realitzar encara mig adormits. I l’estalvi energètic i de neurona que aporten és molt útil, sobretot si el procés està optimitzat i no requereix millores que ens ajudin a guanyar temps i/o tranquil·litat.

Però... què passa a partir d’aquest moment? En quin estat sortim al món per afrontar els nostres dies? Realment som persones autodirigides, conscients de les nostres activitats, reptes i il·lusions o, al contrari, sortim al món en el mateix estat zombi de primera hora i el mantenim al llarg del dia?

De petits teníem molt clar que l’avorriment mata i per això ho evitàvem. Si alguna cosa caracteritza els nens és la seua capacitat per emocionar-se amb el que tenen al davant, i si no els agrada canvien el que sigui per fer altres coses que els torni a atreure l’interès. I segueixen així fins que els pares, en el cada vegada més estressat afany per preparar-los per als reptes de la vida, comencen a entrenar-los en això de fer coses sense gens de ganes, sense entendre el sentit de tot això i a més a conformar-s’hi. Així, sense adonar-nos-en, passem de l’estat plenament conscient i energitzat del nen, a l’estat bastant menys conscient i desmotivat de l’adult.

És igual que només t’encarreguis de tu mateix, de la família, o que a més tinguis a càrrec un equip o una empresa, el repte és el mateix: sortir del mode zombi i introduir a l’activitat diària projectes que il·lusionin i portin a fer quelcom per assolir-los. I aquí és on entren en joc les expectatives.

Si les rutines eliminen les eleccions sobre els nostres dies, les expectatives aconsegueixen el contrari, que et facis preguntes que permetin prendre accions dirigides a una meta. D’acord que el treball quotidià pot ser molt estable, però sempre hi ha marge per establir expectatives positives, encara que només sigui fer una situació menys dolenta. Pensa en tu, en la teua família o l’equip i en els problemes repetitius que afronteu cada dia; no tindria valor emprendre un pla que permeti eliminar-los a poc a poc? Òbviament, hi haurà objectius més o menys il·lusionants: de vegades serà una meta molt ambiciosa i altres, simplement assolir aquesta llum que es veu al final del túnel.

Si la meua expectativa és de no hi ha canvi i els meus dies són idèntics, ha d’agradar-me molt la feina, la meua vida o la repetició per estar motivat. Li oferiràs al teu equip sempre el mateix? I a la família? I a tu? Tots hem sentit alguna vegada això de “renovar-se o morir”. Recorda, l’avorriment mata vida, projectes i relacions.

Gestionar proactivament expectatives resulta vital en el lideratge sobre un i sobre la resta. La clau és definir conscientment i clarament noves metes i actuacions que ens portin a fer alguna cosa, per poc que sigui, que millori les nostres feines i les nostres vides.

Amb una meta a la qual dirigir-se, els dies i les tasques prenen vida. Pensa quines expectatives has de generar per a tu i per als altres, que permetin despertar la motivació i orientar l’acció. I ara... Què faràs en aquest sentit?

tracking