Hi hem de ser i hi serem

Un dia com demà, ara fa 308 anys, l’11 de setembre de 1714, la ciutat de Barcelona hagué de capitular després del setge de catorze mesos a què fou sotmesa per l’exèrcit de Felip V de Castella, a la fi de la Guerra de Successió. Uns anys abans (concretament el 1707) la ciutat de Lleida va patir la mateixa dissort. La fi de la guerra donà pas a un llarg període de destrucció, saqueigs, prohibicions i persecucions.

Van ser immediats l’abolició de les constitucions del Principat i el sotmetiment de Catalunya als esquemes rígidament centralistes de la monarquia felipista amb la implantació dels decrets de Nova Planta. La commemoració de la defensa de les nostres llibertats al llarg de la història o la nostra pervivència cultural i nacional entronquen plenament amb el desig de renovar el nostre compromís nacional, solidari i obert al món. Mai com ara la Diada havia tingut una càrrega tan gran de responsabilitat per a la classe política del nostre país.

La unitat d’acció tan reivindicada i tan necessària per aconseguir els nostres objectius nacionals està, a dia d’avui, esberlada. La unitat entre les diferents forces polítiques, però també entre aquestes i la societat civil. N’hi ha que encaren la Diada d’enguany amb esperit crític contra la classe política de Catalunya.

Com a representants electes del poble que som, estic fermament convençut que cal entomar la crítica i assumir el propòsit de millorar la nostra actuació. Però al mateix temps crec que aquesta Diada és, precisament, una gran oportunitat per a la reconciliació entre catalans. Sense la societat civil no serem independents, però sense els polítics i les institucions tampoc.Mai Catalunya ha renunciat al diàleg, ni ho ha de fer.

Però això no exclou fer sentir la nostra veu al carrer tants cops com calgui. Mentre tinguem exiliats, ens manifestarem. Mentre tinguem represaliats, ens manifestarem.

Mentre existeixi un dèficit fiscal que minva la qualitat de vida dels catalans, ens manifestarem. En definitiva, mentre no siguem independents, ens manifestarem. I serem actius celebrant la Diada Nacional, serem a la marxa de torxes que organitza aquest vespre la Taula per la Democràcia de Lleida, farem l’ofrena floral al convent del Roser diumenge al matí, i a la tarda assistirem a la manifestació de Barcelona.

Hi hem de ser i hi serem.No oblidem que l’actual Parlament de Catalunya té una composició majoritària favorable a la independència. El 52% dels vots i 74 diputats. El poble escocès, amb un 47% dels vots de l’SNP a les eleccions de 2021, celebrarà el 2023 un nou referèndum d’independència.

El marc mental que ha aconseguit crear Espanya provoca que, en molts casos, ni els mateixos catalans siguem conscients de la força i legitimitat democràtica que ens hem donat entre tots. Solament cal aconseguir la unitat estratègica reclamada pel poble català i caminar cap a la independència. Hem de defensar i mantenir la posició conquerida el dia 1 d’octubre de 2017.Ens ho hem de creure.

Res no podrà aturar una nació que pacíficament, democràticament i lliurement decideix, per majoria, prendre el camí de la sobirania plena i dotar-se d’un Estat. Podríem fer una llarga relació d’Estats que han nascut seguint el seu propi camí, obviant l’oposició del país al qual pertanyien contra la seva voluntat. Nous estats que no solament pertanyen avui en dia amb tots els drets a la comunitat internacional, sinó que la lideren.

Si n’estem convençuts, les amenaces i la desconsideració a la voluntat popular no faran res més que enfortir el capteniment dels catalans per seguir el seu propi camí. L’alternativa seria retrocedir en el temps i diluir-nos com a nació a mans d’un estat autoritari, arrogant i sord.Fa quaranta-sis anys de la celebració de la primera Diada. Des de llavors cada onze de setembre comencem a viure el demà de la nació que estem construint.

Més que mai, per tant, encoratjo les lleidatanes i els lleidatans a tornar a omplir els carrers i a fer un clam clar per fer sentir la nostra veu. Volem una Catalunya que no es resigni davant les dificultats i que es faci forta, resistent i resilient a l’actitud tan ufana i tan superba de l’Estat espanyol. Lleida ha de tenir-hi una contribució rellevant. Us desitjo una bona Diada.