A VISTA DE POBLE
Carreteres que no uneixen a les Garrigues
Vinaixa aplica una taxa als camions que utilitzen els seus camins per sufragar-ne part de la conservació. És un dels municipis de zones rurals de Lleida que no poden costejar la inversió que aquests requereixen
El senyal que prohibeix el pas a vehicles a partir de 12 tones a la carretera apedaçada entre Vinaixa i els Omellons.
Els camins rurals i els accessos a pobles són l’última baula de les xarxes de comunicació de les comarques lleidatanes. L’elevat cost del manteniment fa que molts ajuntaments no puguin fer-se’n càrrec, de manera que el seu estat es degrada amb el pas del temps i els cotxes i els veïns queden cada vegada més aïllats de serveis ubicats en zones més poblades. Vinaixa, a les Garrigues, va aplicar fa un any una taxa de 450 €/km als vehicles pesants que circulen per la seua xarxa viària.
La va calcular basant-se en el cost de reparar els desperfectes que ocasionen aquests vehicles amb la seua activitat i l’alcalde, Josep Maria Tarragó, afirma que “la mesura està sent molt efectiva”. “Tenim un pressupost molt ajustat i qualsevol imprevist suposa ja un problema”, explica Tarragó, que afegeix que “l’objectiu és que l’activitat privada no suposi un greuge per a la gent del territori”. Així les coses, Vinaixa està ben comunicada gràcies als seus accessos a l’N-240 i l’AP-2, però són molts els pobles d’aquesta comarca que no tenen aquesta sort.
Municipis de les Garrigues Altes ja s’han mobilitzat per denunciar aquest dèficit viari i reclamar millores. Són veïns de Torrebesses, Castelldans, el Cogul, o Granyena, entre d’altres, que exigeixen la creació de l’Eix Transversal de Ponent, que pal·liaria aquesta situació vertebrant la comarca d’est a oest.Aquesta realitat s’estén i s’agreuja a les comarques del Pirineu, on l’orografia de les zones de muntanya, així com les inclemències meteorològiques, especialment a l’hivern, compliquen la situació, que contribueix a la despoblació i repercuteix en el desenvolupament econòmic de la zona. En aquest sentit, cada vegada són més els ajuntaments que insten administracions superiors com la Diputació o la Generalitat que assumeixin la titularitat de les carreteres locals i les vies d’accés als seus nuclis al no tenir pressupost per fer-ho ells.
Els més afectats són municipis amb molts nuclis disseminats i poca densitat de població, com Tremp, que té alguns dels accessos als seus pobles sense asfaltar. Josep Àngel Alert, tècnic del consistori, explica que “en molts casos no és viable millorar aquests accessos, ja que no hi ha pressupost i hem de prioritzar les zones més poblades i que disposen de serveis”, mentre que afegeix que “arrosseguem un deute històric a causa de la magnitud del terme municipal”.
Una eina per plantar cara a la despoblació
Alcaldes de les Garrigues afirmen que atendre les necessitats de la xarxa viària ajudaria a la reactivació econòmica, generar noves oportunitats i repoblar la zona, a banda de millorar la mobilitat dels seus habitants mentre s’incentiva la mobilitat al territori.L’estat precari de l’esmentada xarxa repercuteix directament en els ajuntaments, que es gasten entre 20.000 i 30.000 euros anuals només amb pedaços als camins locals.
Així les coses, val a recordar que el departament d’Acció Climàtica va anunciar fa diversos mesos 15 milions per a camins rurals i accessos a nuclis per a municipis de Catalunya amb menys de 5.000 habitants. En la mateixa línia, Infraestructures ha tret a concurs la redacció del projecte de l’Eix Transversal de Ponent de Castelldans a Torrebesses, una iniciativa per a la qual la Generalitat preveu en els seus pressupostos una partida de cinc milions aquest any.L’Eix permetrà connectar la zona de l’Urgell amb Terres del Ebre, des de l’A-2 a Bell-puig, seguint el traçat de la C-233, passant per l’AP-2 a les Borges, seguint per la C-233 i enllaçant amb la C-12 a través d’una carretera local fins a Torrebesses.
