Lideratge en una emergència

L’apagada de les nostres vides del 28 d’abril passat em va fer reflexionar sobre el lideratge que s’exerceix quan una emergència o una crisi sacseja l’activitat quotidiana.

És possible estructurar una resposta per endavant? Quines accions hauria d’incloure el lideratge en una emergència o en una crisi? Proposo les següents:

Que et vegin. El primer és ser-hi, aparèixer. En situacions crítiques la presència activa de qui lidera és fonamental perquè l’equip tiri endavant. Si la persona líder està present i s’explica, en comptes d’allunyar-se o aïllar-se, l’equip tindrà un referent i treballarà amb confiança. És simple però eficaç: mira per tot arreu i comprova el que es va fent, escolta, resol problemes in situ i en el moment per alleujar la pressió. I a més de deixar-vos veure, no mostreu pànic ni angoixa, ja que també ajudareu l’equip a no encomanar-los les vostres pors.

Expliqueu i expliqueu. En situacions d’emergència cal proporcionar informacions directes i senzilles, cal comunicar amb claredat i brevetat. En una crisi hem de simplificar el que cal fer i definir passos delimitats i manejables. I també delegar amb claredat, assignant responsabilitats específiques a persones específiques. Demostreu la vostra confiança en ells i així tindran confiança en el que facin.

Heu de decidir. És molt difícil però és necessari. No voldríeu prendre decisions quan hi ha tants imponderables, us falta informació, i a més el temps apressa. Tanmateix, decidir encara amb risc a equivocar-nos serà millor que la indecisió, la indefinició, o pitjor encara, la paràlisi. De vegades una decisió no encertada del tot haurà servit per donar direcció i sentit a un equip en crisi. També és el moment d’eliminar barreres burocràtiques o passos innecessaris, i d’autoritzar a saltar-se els procediments quan la situació ho requereixi.

Benestar abans que res. En una emergència les necessitats bàsiques es tornen més importants, tant per continuar treballant com per l’enteresa psicològica que ens poden aportar si les podem satisfer: beure, menjar, descansar una mica. Els líders vetllen pel seu equip també durant una emergència, i per això animen, rebaixen la tensió, se n’alegren per qualsevol avenç malgrat que sigui modest. Saben que del seu lideratge i del seu exemple depèn en gran manera que la moral sigui alta. I si és necessari, estableixen rutines o accions noves perquè una estructura predictible, encara que sigui precària, contribueix a reduir el caos i la incertesa.

Recuperació. Anoteu o documenteu els canvis, qui fa què, quines decisions es prenen, quines accions es porten a terme. El record pot fallar, la memòria no és la mateixa durant i després de l’estrès. Anoteu també els canvis a fer quan torneu a la normalitat. Per millorar, o perquè no torni a passar, o per estar preparats. Penseu en procediments o rutines que orientin la resposta la pròxima vegada.

Sens dubte, encara que no sabem quina serà la pròxima emergència, sí que podem aprendre del que vam fer i dotar-nos d’un esquema d’actuació per a la pròxima crisi.