Viena i el problema de l’habitatge

DAVANT el projecte del president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, de promoció d’habitatge industrialitzat de la mà d’una inversió pública de 1.300 milions d’euros en l’horitzó d’una dècada, o el lideratge de Barcelona que, amb 14 ciutats més, demana a la Comissió Europea que inverteixi 300.000 milions d’euros anuals en la construcció i la renovació del parc d’habitatges, pot resultar d’interès aquí fer notar les característiques del model vienès. I és que aquest constitueix un exemple en matèria d’habitatge que, de forma específica, es fonamenta en complexos de protecció oficial destinats al lloguer habitual. L’impuls d’habitatge social és indissociable de la història de la capital d’Àustria, per raons d’interès públic. Són prop de 200 milions d’euros els que destina cada any Viena a la renovació del seu parc públic (la xifra puja a 500 milions si s’inclouen la construcció d’habitatge nou i la rehabilitació del parc urbà).

El resultat és la construcció de 10.000 habitatges subvencionats a l’any o, en l’actualitat, la rehabilitació de 250 blocs d’habitatges públics.

Des d’un punt de vista laboral, els habitatges socials comporten la creació de 24.000 llocs de treball a curt termini i més de 30.000 a llarg, mentre que generen el 3,5% de l’ocupació a Viena. Per altra banda, en el període d’una dècada les inversions en reformes i noves construccions aporten uns 2.300 milions d’euros al valor afegit brut del país.

Els efectes de la gentrificació –sovint, amb un cost social significatiu– són cada cop més evidents en determinats barris o àrees de moltes de les nostres ciutats, a Catalunya, però també a Espanya i en l’àmbit internacional.

A la capital del país transalpí aquesta dinàmica es veu matisada per l’existència d’un gran estoc de sòl urbanitzable en cadascun dels districtes de la ciutat: d’aquesta manera, se satisfà la demanda creixent d’habitatge assequible i, de forma simultània, es consolida una barreja social equilibrada en tots els barris.

Posar l’accent també en l’enfocament dual, tota vegada que el sistema municipal de la capital d’Àustria ve definit no només per les inversions directes en noves construccions i rehabilitacions, sinó que es complementa amb els ajuts directes dirigits a persones amb rendes baixes. El propòsit que subjau és oferir al major nombre possible de ciutadanes i ciutadans un espai vital de qualitat, segur i assequible.

Els habitatges de protecció oficial de Viena són doncs complexos residencials que acullen prop d’un milió de persones. Però el cert és que transcendeixen aquesta funcionalitat i s’han convertit en veritables símbols històrics, culturals i socials que, en molts casos, reben els noms d’il·lustres personalitats històriques dels camps artístic i científic. Per tot l’exposat, davant el desafiament de donar respostes plausibles a l’assumpte de l’habitatge en el marc de les complexes dinàmiques que defineixen el present de les grans urbs globals, Viena encarna un model de bones pràctiques que, al llarg del darrer segle i fins al dia d’avui, brinda condicions d’habitabilitat accessible en benefici de la cohesió social.