I ara què?

El Lleida Club de Futbol es troba en un moment que fa mal reconèixer. Després d’una temporada complicada i d’anys d’incerteses, el futur del club penja d’un fil. Per a molts, la situació és trista i preocupant. Un club que havia de ser un referent esportiu i social de la ciutat es veu avui en risc per una trajectòria que, malauradament, no ha sabut consolidar un projecte sòlid. No es tracta només de futbol. El Lleida CF és part de la història i patrimoni de la ciutat. Però les últimes etapes han estat marcades per enganys, manca de claredat i de projecte. La connexió amb l’afició s’ha afeblit, deixant molts socis i seguidors amb la sensació de viure una etapa grisa, sense il·lusió.

També és una pena que el club hagi trobat tants entrebancs. No tot ha estat responsabilitat seva. El Lleida CF ha patit una clara manca de suport institucional, sovint amb el govern local més en contra que al costat. Això tampoc ha ajudat a revertir la situació.

Enmig d’aquest panorama, cal dir-ho clar: si el club encara existeix i manté la categoria, és gràcies als jugadors i a l’afició. Els jugadors han mostrat un compromís admirable tot i les dificultats. I l’afició ha estat al costat de l’equip jornada rere jornada.

Per això avui cal dir-ho clar: gràcies. Gràcies a tots els que heu seguit creient en els colors, tot i les circumstàncies. Gràcies als jugadors per l’esforç i la professionalitat. Gràcies als que han mantingut viu l’esperit del Lleida CF amb passió i lleialtat.

I ara què? Aquesta és la pregunta que ens fem molts. Ens trobem davant d’un escenari incert. Si no hi ha un miracle d’última hora, el pròxim 30 de juny el Lleida CF tornarà a desaparèixer. Una situació que fa mal d’acceptar, però tristament probable.

Seria una autèntica pena que Lleida es quedés sense un club referent al futbol estatal. Un projecte que ha estat de tots, que ha il·lusionat generacions i que forma part de la nostra memòria col·lectiva.

Davant d’aquest context, molts aficionats defensen una idea que pren força: fundar un nou Lleida des de la base, a Quarta Catalana. És una oportunitat per crear un club net, transparent i arrelat a la ciutat. Per recuperar l’essència del Lleida i tornar a il·lusionar-se. El futur ha de dependre de la voluntat de la gent, no només dels despatxos.

Cal posar sobre la taula un altre element clau: el Camp d’Esports. No podem permetre que un estadi històric i simbòlic per a la ciutat quedi en desús. Ha de continuar sent un pol actiu del futbol lleidatà, un espai de trobada i il·lusió. Cal preservar-lo i aprofitar-lo com a patrimoni.

Mentrestant, a Lleida hi ha un altre projecte que també forma part d’aquesta equació: l’Atlètic Lleida. Un club de la ciutat amb gent local al darrere que volen fer-ho bé i construir un projecte sòlid. No es tracta de dividir, sinó de garantir futbol de qualitat i un equip que representi Lleida.

La ciutat no es pot permetre quedar fora del mapa futbolístic. Cal reflexionar, aprendre dels errors i posar els fonaments d’un projecte nou o renovat que torni a connectar amb l’afició i amb Lleida. Si el futur passa per començar de nou, que sigui així. Però aquesta vegada, fent-ho bé i entre tots.

És una pena arribar fins aquí. Però encara som a temps de salvar el que realment importa: l’esperit del futbol lleidatà. Perquè això no depèn només d’un escut o d’una categoria, sinó de la força d’una ciutat que sempre ha sabut tirar endavant.

I ara què? Aquesta resposta és a les nostres mans. Que no la deixem escapar.