El líder influent ara crea comunitats

Et diré una cosa que potser et sona rara (o potser no, si portes temps en això): cada vegada manen menys els que manen. I no, no és que hi hagi anarquia (malgrat que de vegades ho sembli), és que el lideratge està canviant, com si fos un Pokémon que ja no vol llançar llamps sinó abraçades. Avui el líder ja no és aquest que puja a la tarima, fa un speech tipus TED i se’n va. No. El líder de veritat és el que baixa al fang i construeix comunitat.

Pensa-ho un segon. Les marques personals que avui ho peten, els CEO que inspiren, les caps que canvien cultures... tots tenen alguna cosa en comú: creen comunitat. O sigui, no només dirigeixen un equip. Creen un espai en el qual la gent vol estar, participar, aportar, créixer.

I això no s’aconsegueix amb poder. S’aconsegueix amb presència. Amb vulnerabilitat. Amb converses reals. Amb mems també, compte, que l’humor uneix. S’aconsegueix mostrant que ets humà, que també dubtes, també falles, també et qüestiones.

Aquesta proximitat, aquesta autenticitat, generen una confiança brutal. I on hi ha confiança, naix comunitat.

Hi ha un exemple que m’encanta: el dels fundadors d’empreses emergents que no només lideren les seues firmes, sinó que construeixen comunitats a Twitter (bé, X, però ja saps...). Gent que comparteix el que aprèn, el que falla, el que fa malament. Que et respon, que no és en un pedestal. Això és lideratge avui. I la conseqüència és brutal: atracció orgànica de talent, fidelitat de clients i cultura que es propaga sense PowerPoints.

Perquè una comunitat no necessita normes escrites per saber què es val i què no. Ho respira. Ho viu. Ho transmet. I això, amic, amiga, és lideratge del bo.

També puc dir-te que no es fingeix. La comunitat no es construeix des del postureig, sinó des de la coherència. Des d’escoltar de veritat, no només per contestar, sinó per entendre. Des d’obrir espais segurs perquè d’altres també brillin.

Si en el teu cas estàs liderant alguna cosa (una empresa, un equip, un projecte o fins i tot el teu Instagram), deixa de pensar en “seguidors” o “empleats”. Pensa en comunitat. En connexions reals. En espais on la gent se sent part d’alguna cosa. On s’atreveixi a parlar, a crear, a discrepar.

I sí, costa. Requereix temps, escolta, saber encaixar crítiques i deixar l’ego a la porta. Requereix equivocar-se, demanar perdó, començar de nou. Però val cada minut invertit. Perquè una comunitat ben construïda no només et dona suport quan tot va bé. Et sosté quan tot tremola.

I aquesta és la clau: els líders d’avui no només inspiren amb grans discursos o metes ambicioses. També sostenen quan algú flaqueja, cuiden quan es travessen moments difícils i acompanyen, de veritat, en el dia a dia. No dirigeixen des d’un pedestal, ni s’amaguen rere una porta tancada. Són allà, al costat. Escoltant sense jutjar, allargant la mà sense demanar res a canvi, compartint silencis quan no hi ha paraules.

Són presents, amb humilitat i amb coratge, reconeixent que liderar també és estar disponible, vulnerable, humà. I això, encara que sembli petit o invisible a simple vista, ho transforma tot. Perquè quan algú se sent acompanyat de veritat, floreix. I un equip que floreix és imparable.