Article 2. De CEO a CCO: el nou rol del líder com a Chief Curiosity Officer

Et confesso una cosa: estic cansat de líders que creuen que ho saben tot. Perquè el món es mou tan ràpid que qualsevol certesa té data de caducitat. Per això, cada vegada estic més convençut que el millor rol que pot assumir un líder avui no és el de CEO, ni el de visionari, ni el de rockstar... sinó el de Chief Curiosity Officer. El que fa preguntes. El que no es conforma. El que vol entendre. I el que encomana aquestes ganes d’explorar a tot l’equip. Que no es limita a repetir el que ja va funcionar, sinó que es pregunta constantment: “I si hi ha una forma millor?”.

Et poso un exemple il·lustratiu que a mi em serveix molt en les meues sessions de coaching amb els meus clients. Una col·lega líder d’una empresa tech m’explicava que el que més valoren d’ella no és que sigui la més llesta de la sala (tot i que ho és, una mica), sinó que sempre llança la pregunta que ningú no s’atreveix a fer. I això obre converses. Obre camins. Obre caps.

Ser Chief Curiosity Officer és tenir el valor de dir: “No ho sé, ho descobrirem junts.” És escoltar de veritat, no per respondre, sinó per aprendre. És investigar tendències, llegir llibres que no entens del tot, parlar amb gent d’altres indústries. És estar sempre una mica incòmode, però amb il·lusió.

Curiositat no és debilitat. És molt més. És motor. És energia. És humilitat en moviment. És a dir: no m’importa semblar ingenu si això significa que aprenem una cosa nova.

Compte, no és només personal. La cultura d’una empresa canvia quan el líder deixa de buscar respostes i comença a fomentar preguntes. Quan en lloc de premiar el que encerta, celebres el que explora. Quan el PowerPoint es canvia per una bona pluja d’idees. O quan en les reunions algú diu: “I si provem una altra cosa?”, i en lloc d’un silenci incòmode, hi ha un “vinga, explica-me’n més”.

També es tracta de connectar els punts. De veure patrons on d’altres només veuen dades. De preguntar-se com afecta una tecnologia emergent a la teua indústria. O què està fent una nova empresa emergent a Singapur que podria inspirar el teu equip a Madrid.

Si ets al capdavant d’alguna cosa, et deixo aquesta reflexió: deixa de buscar tenir la raó i comença a buscar la pregunta correcta. I si pots, fes que el teu títol a LinkedIn digui alguna cosa com: “Aprenent professional.” Et prometo que obre moltes portes. Algunes no sabies ni que existien. Perquè ser curiós avui no és una opció. És l’única manera de no quedar-se enrere.

I potser, si ho penses bé, liderar avui no va de tenir totes les respostes, sinó de tenir el coratge de fer les preguntes que importen. Va de mirar l’equip i dir: “No ho sé... però em moro de ganes per esbrinar-ho amb tu.” Perquè en un món que canvia abans que acabis una frase, la certesa és una àncora, però la curiositat és una vela. I al final, això som els que liderem amb preguntes: gent que camina amb els ulls ben oberts, amb la ment en mode aprenent i amb l’ànima posada en la mesura possible. Perquè hi ha una cosa profundament humana en el fet d’acceptar que no ho sabem tot... i una cosa profundament poderosa a no conformar-nos amb això.