Els Fanalets de Sant Jaume

Una llum de fe, tradició i identitat lleidatana. Cada 24 de juliol al vespre, els carrers del Centre Històric de Lleida s’omplen d’una llum càlida i màgica. Centenars de fanalets il·luminen la nit, guiats per les mans dels infants que rememoren una llegenda que forma part del teixit espiritual, cultural i popular de la ciutat. És la Romeria dels Fanalets de Sant Jaume, una de les tradicions més arrelades i estimades pels lleidatans, que any rere any reafirma la seva vigència, simbolisme i capacitat de transmetre valors essencials. Aquesta celebració, declarada Festa Patrimonial d’Interès Nacional i inclosa en el Catàleg de Patrimoni Festiu de Catalunya, té el seu origen en una llegenda local que enllaça Lleida amb la predicació de l’Evangeli per part de l’apòstol Sant Jaume. Segons explica la tradició, en una nit fosca i silenciosa, Sant Jaume fou ferit al peu en trepitjar una bardissa mentre recorria les terres de Lleida. Incapaç de veure la ferida per la manca de llum, va invocar l’ajuda divina. I fou escoltat: uns àngels acudiren amb fanalets que il·luminaren el camí i li permeteren continuar el seu pelegrinatge evangèlic. Aquest miracle, segons es creu, va tenir lloc a l’emplaçament de l’actual Capella del Peu del Romeu, al cor de l’eix comercial de Lleida, on l’any 1399 es va construir aquest temple per perpetuar la devoció a l’apòstol. Des d’aleshores, i especialment des del segle XX, la ciutat ha sabut mantenir i fer créixer aquesta tradició, amb la implicació activa de famílies, escoles, entitats culturals i eclesials, i molt especialment, l’Agrupació Ilerdenca de Pessebristes. A totes elles, moltes gràcies per mantenir viva la nostra tradició i fe cristianes. La romeria dels fanalets és molt més que una festa: és una mostra viva de la fe cristiana i la cultura popular, on grans i petits comparteixen valors. La llum dels fanalets simbolitza la llum de Crist que guia el camí de les persones de bona voluntat, i Sant Jaume ens recorda el compromís de difondre l’Evangeli, fins i tot en temps difícils. Però, a més de la seva càrrega religiosa, els Fanalets de Sant Jaume són també un acte de lleidatanitat profunda. La seva celebració té una dimensió identitària que uneix la ciutadania en un projecte comú de memòria i futur. La cançó popular que acompanya la romeria –“Sant Jaume ve de Galícia, Sant Jaume ve d’Aragó, i a Lleida va deixar estesa la fe de Nostre Senyor”– no només evoca l’itinerari geogràfic de l’apòstol, sinó que proclama amb orgull que Lleida és terra de fe, acollida i tradició. En aquest sentit, la romeria esdevé una mostra palpable de la voluntat de Lleida de mantenir viu el seu patrimoni immaterial. En un món sovint accelerat i desarrelat, actes com aquest ajuden a reforçar els vincles col·lectius, a donar sentit a la comunitat i a fer possible una cultura que neix del poble i retorna al poble. Aquesta cultura no és un simple entreteniment, sinó una eina de cohesió, educació i esperança. Els fanalets, construïts manualment amb gran creativitat i estima pels infants i les seves famílies, són també una metàfora de la vida cristiana: fràgils però plens de llum, efímers però carregats de significat. Cada fanalet encès és una pregària, una flama d’amor i d’agraïment, una manera de dir “som aquí” i “continuem el camí”. Aquesta festa ens interpel·la com a societat. Ens recorda que cal seguir apostant per l’educació en valors, per la transmissió generacional de la memòria i per una cultura que no oblidi les seves arrels. Aquesta és la #Lleidaimplicada que vull i defenso: aquella que creu en la dignitat humana, en el valor de la fe i en la força del bé comú, i que continuï posant en relleu celebracions com aquesta, que són molt més que un acte festiu. La Romeria dels Fanalets de Sant Jaume és, en definitiva, una síntesi de tot allò que fa gran una comunitat: espiritualitat, tradició, identitat, cultura i sentit de pertinença per la ciutat. És una cita anual amb la història, amb la fe i amb el futur. I és responsabilitat de tots, institucions, entitats i ciutadania, garantir que aquesta llum no s’apagui mai.