Tribunal de la Haia, profiguració i sostenibilitat

Durant el mes de juliol el Tribunal Internacional de Justícia de la Haia (òrgan judicial de les Nacions Unides) ha emès una resolució històrica, ja que indica que els països tenen l’obligació legal de cooperar per fer front al canvi climàtic, que reconeix com una amenaça “existencial”. Efectivament les qüestions de l’augment de la temperatura global i les emissions estan posant en perill la sostenibilitat humana. Tant és així que el fet de no prendre mesures en aquest sentit constitueix una violació del dret internacional (drets humans, dret mediambiental i la Carta de les Nacions Unides).

Les persones que han liderat aquesta demanda ha estat el Govern de Vanuatu i 27 joves activistes, davant del risc de desaparició d’algunes de les illes del Pacífic per la pujada del nivell del mar. De l’acció d’aquests joves es va crear la plataforma Pacific Island Students Fighting Climate Change (Estudiants de les Illes del Pacífic en lluita contra el Canvi Climàtic) i, posteriorment, amb l’ampliació global i amb altres joves del planeta, l’associació World’s Youth for Climate Justice (Joves del món per la justícia climàtica).

Els joves veuen perillar el seu present i el seu futur... però la gent gran tampoc no vol deixar aquest present i futur sense esperança per als joves. També tenim l’exemple, a Suïssa, de les anomenades KlimaSeniorinnen o Senior Women for Climate Protection (Dones grans per la protecció climàtica; no m’ha agradat alguna traducció de l’estil d’“Àvies pel clima”, prefereixo la traducció de “dones grans”, en el doble sentit).

El gran problema que tenim és que es prenen decisions a curt termini, sense pensar (ni actuar) pels drets de totes les generacions, dels joves i, fins i tot, de les persones que encara no han nascut. I això és el que ens ensenya la “profiguració”. I l’exemple d’alguns Pobles Originaris on els Consells d’Ancians estaven obligats, quan havien de prendre una decisió, a pensar com afectaria set generacions posteriors. En aquest sentit, la profiguració (Molina-Luque, 2017, 2019, 2021) és el conjunt de comportaments estratègics destinats a potenciar la interdependència intergeneracional en el marc de la sostenibilitat humana, tot englobant les diferents edats del cicle vital.

Això comporta un nou Contracte Social entre Generacions, que és, en definitiva, el que està reconeixent el Tribunal Internacional de Justícia de la Haia.

La sostenibilitat humana o és profigurativa o no serà: ha de comptar amb el concurs de totes les generacions, a través d’un reconeixement mutu i d’un diàleg enriquidor i inclusiu. La classe política i els poders que anomenem fàctics no poden continuar tenint una visió de quatre anys, una visió que no va més enllà de guanyar unes properes eleccions.

Es parla d’un tret humà que és la “futurabilitat” (futurability), amb el qual les persones experimentem un augment de la felicitat perquè decidim i actuem d’acord amb beneficis per a les generacions futures. De fet, no hauríem de parlar d’“edats”, “generacions”, sí de Cicle Vital: som baules en la cadena humana, passem el testimoni dels uns als altres per continuar. La vida és un contínuum de generacions. No podem viure en un presentisme que manca de perspectiva passada i de projecció futura.

La sostenibilitat humana és el gran repte d’aquest segle i de la mateixa continuïtat per als segles següents (si n’hi hagués). I per això, com diu l’Àngela Valenzuela (coordinadora de Fridays for Future a Xile), “no es pot actuar davant del clima sense defensar els drets humans”.

Per sort, el Tribunal de la Haia també està ja profigurant, també està assentant les bases per a una sostenibilitat humana creïble i real, per a una justícia intergeneracional... a veure si qualla.