Lleida 2050: transformació urbana i econòmica

Lleida viu un moment d’oportunitat històrica. Partim d’una capital que ja supera els 150.000 habitants i que, gràcies a la seva ubicació estratègica i al dinamisme empresarial, s’ha consolidat com un dels principals motors emergents del país. L’horitzó és clar: una ciutat amb 180.000 habitants l’any 2050, amb més activitat econòmica, millor qualitat de vida i un model urbà pensat per a les persones.

Aquest impuls es tradueix en projectes transformadors: fins a 6 milions de metres quadrats de sòl industrial per consolidar Lleida com a pol logístic i productiu, i la creació de noves àrees empresarials per atreure inversions i generar ocupació de qualitat. En destaca el desenvolupament del polígon Torreblanca‑Quatre Pilans, que ja figurava com una actuació estratègica al Programa de sòl 2005-2008. És a dir, fa gairebé dues dècades que es reconeix la seva importància. Ara, finalment, s’han començat a activar les primeres passes a través del Pla Director, i tot apunta que pot esdevenir una de les peces claus del futur econòmic del territori. Confiem que aquest cop el projecte tiri endavant amb determinació i no torni a quedar encallat. Tot plegat, acompanyat per la construcció de 27.000 habitatges nous, molts dels quals assequibles i ben distribuïts, que permetran garantir l’accés a l’habitatge i fomentar l’estabilitat de les famílies.

Un altre eix estratègic és la revitalització del centre històric i de l’eix comercial, amb l’objectiu de recuperar la vida urbana, potenciar el comerç de proximitat i enfortir la cohesió social. Cal evitar la pèrdua d’activitat al cor de la ciutat i reforçar la seva funció com a espai viu i atractiu per viure, treballar i emprendre.

Aquest model urbà exigeix també un salt qualitatiu en mobilitat i serveis públics. És prioritari millorar el transport públic, amb més freqüències, puntualitat i millor cobertura dels autobusos, especialment en les connexions amb els polígons i municipis veïns. Alhora, calen millors infraestructures viàries, ferroviàries i una oferta equilibrada de serveis educatius, sanitaris i espais verds, que garanteixin una ciutat funcional i humana.

Tot plegat serà possible gràcies al treball coordinat del sector públic i privat. Per això, un element clau és posar en marxa una Finestreta Única Empresarial realment operativa, reduir terminis i eliminar traves burocràtiques que sovint frenen la implantació de projectes. En un context en què altres territoris ja fa temps que han fet els deures, nosaltres no ens podem quedar enrere.

La transformació que impulsem des de la capital no s’entén sense una mirada global: el conjunt del territori de Ponent, Pirineu i Aran està embarcat en una agenda comuna de desenvolupament econòmic i social amb l’objectiu de frenar el despoblament i diversificar l’economia local. L’Agenda compartida de transformació econòmica de les Terres de Lleida, Pirineu i Aran (2020-2027), iniciada el 2019, articula projectes centrats en l’agroindústria, la digitalització, la bioeconomia, l’energia renovable o el turisme sostenible.

Aquest model ja dona fruits: l’economia de la demarcació va créixer un 4,5% el 2024, mig punt per sobre de la mitjana catalana. L’ocupació va assolir un màxim històric amb 197.305 persones afiliades, mentre que les exportacions van pujar un 9,4%, liderant la geografia catalana.

Si som capaços d’oferir sòl per créixer, habitatge assequible i un entorn de qualitat, les empreses apostaran per quedar-se i expandir-se, i el talent triarà quedar-s’hi. Només així podrem cobrir els llocs de treball, enfortir el nostre teixit productiu i construir un territori amb futur, competitiu i arrelat.