Què fem avui, padrí?

Es parla molt del relleu generacional: qui quedarà al capdavant de les nostres explotacions, qui cuidarà els nostres camps i el bestiar de les nostres granges, qui tindrà cura dels prats... Tothom sap que el sector agrari i ramader perd gent constantment i que la seva població està especialment envellida.

El debat sobre el futur del camp és un tema que fa temps que està sobre la taula d’Unió de Pagesos i és una de les nostres principals preocupacions. Per això reclamem canvis en la política agrària del nostre país que facilitin que els joves que ho vulguin puguin continuar en els negocis familiars o, si ho desitgen, iniciar els seus propis nous projectes. Cal tenir present que la nostra activitat no només alimenta la societat, sinó que també cuida i manté viu el paisatge dels nostres pobles.

Avui, però, vull posar el focus en un altre aspecte del relleu generacional com és la continuïtat de la manera de fer, de les tradicions i dels coneixements pràctics que es transmetien de pares a fills i de padrins a nets. Els que sou dels anys 70 i 80 recordeu què fèieu els estius? Jo sí. Recordo que quan era petit li preguntava al padrí “què fem avui?”, ell pujava a la DKV i jo em posava al seu costat. Un dia anàvem al tros, l’altre esclaríem, un altre anàvem a regar i, mentre esperàvem que l’aigua arribés al cap del bancal, posàvem fosc als marges o espones. Altres dies anàvem al bancal d’alfals on teníem trampes per als talps (avui en dia serien per als conills) i anàvem a fer canyes al canyar per a les tomaqueres de l’hort. Recordeu com s’havia de rascar l’herba i els crits del padrí quan s’escapava l’aixolet i tallaven alguna tomaquera o alguna pebrotera? Tot això i moltes coses que segur que ara us han vingut al cap són les que feien a l’estiu la majoria de pagesos que avui estan al capdavant de les empreses familiars agràries.

Però el millor de tot eren els dies de collir, quan ens reuníem tota la família (pare, mare, padrins, tiets i tietes que tenien vacances...) i molts estudiants que durant els mesos d’estiu anaven a collir per guanyar alguns diners per poder passar l’any sent una mica més independents. Us imagineu com seria això ara?

Recordo aquests dies a l’ombra o al sol dels arbres fruiters, quan els padrins explicaven històries antigues del poble o dels voltants, i també històries de com feien la feina antigament. Eren moments en què el coneixement passava de generació en generació i transmetien aquesta riquesa rural que és essencial per a conèixer el nostre món.

Si volem garantir un futur per al nostre sector i per a la societat en general hem de tornar a mirar al passat per incorporar algunes d’aquestes pràctiques oblidades i, sobretot, per fer arribar la saviesa que tenen els nostres padrins a les noves generacions de pagesos i, sobretot, als joves de les ciutats. Així, crec, el nostre sector estaria més ben vist i més valorat, i algunes de les demandes que fem des d’Unió de Pagesos no es veurien com a tan políticament incorrectes.